Situació
Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives.
C. Ortega
L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF969378.
Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca. Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt. (Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació.) (COR-METS)
Història
El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada en una venda feta l’11 de gener del 992 en el lloc de Marturellias superiores signada per diferents persones (en concret 13) a Villeu i a la seva muller. Això fa suposar l’existència en aquesta mateixa data de Martorelles de Baix. Martorelles fou de jurisdicció reial.
L’església de Santa Maria, que era situada dintre del terme del castell de Castellruf, és documentada per primera vegada l’any 1005, ja com a parròquia, en la permuta que el bisbe de Barcelona fa amb un tal Guillem de l’església de Sant Martí, a canvi d’unes cases i terres situades vora la parròquia de Santa Maria.
Les referències a l’església es van repetint durant tot el segle XI. El nom apareix en els documents com Santa Maria de Marturellias; aquesta darrera denominació és més freqüent quan es parla del poble i no de la parròquia.
Just un segle més tard de la primera referència documental, el 27 de juliol de 1105, ens consta que la parròquia de Santa Maria fou consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona i l’1 de desembre d’aquell mateix any es realitzà la dotació de la llàntia. El 1161 el bisbe Guillem va donar l’església amb els seus alous, béns i sagrera a la canongia de la seu de Barcelona.
La capellania de la parròquia era unida a la prepositura del capítol de la seu, el qual gaudia del dret de patronat. L’església de Santa Maria pagava, juntament amb les esglésies de Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes, els drets de la visita pastoral.
Al llarg del segle XVI es troben documentades diverses llicències per a poder construir capelles laterals a l’església. El 2 de juny de 1569 el bisbe de Barcelona va donar el permís per a construir una capella a Sant Llorenç i el 7 de juny de 1584 per a fer la capella de la Mare de Déu del Roser; el 14 de març de 1587 fou el vicari general qui va donar-lo per a realitzar la capella de Sant Isidre davant la capella de la Mare de Déu del Roser. L’any 1600 és documentada una llicència donada per l’auditor del bisbe per a pintar l’altar de Sant Isidre posant la figura del sant al mig, per haver cessat la pesta.
Del tresor d’orfebreria destruït l’any 1936 va poder ésser salvada la creu parroquial del segle XVI, un portapau del segle XVII i altres objectes.
Actualment depèn de l’església parroquial de Martorelles. (COR-METS)
Església
L’església parroquial de Santa Maria ha sofert moltes modificacions i restauracions al llarg dels anys. De l’antiga edificació romànica, tret d’algunes restes —tanmateix poc significatives—, només ha romàs fonamentalment l’absis que hom data del segle XI. Aquest absis semicircular amb volta de quart d’esfera té tres finestres amb arc de ferradura; sobre els arcs hi ha unes llindes de pedra. Les filades inferiors d’aquest absis són d’aparell romànic però ja al nivell de les finestres i també la volta, hi ha una irregularitat que indica una reforma posterior (en el cas de la volta ja hem indicat anteriorment l’existència d’una reparació l’any 1383).
A la tramada de la nau immediata al santuari es veuen unes arcades a cada costat que denoten la possible existència, en un altre temps, d’unes capelles laterals, com si l’església hagués tingut tres absis en creu. Després d’aquesta tramada hi ha un arc toral apuntat que devia construir-se en plena època gòtica per a sostenir la volta de la nau, que es veu molt aixafada. A la part esquerra d’aquest arc toral es poden observar restes de pintura que semblen voler representar una figura, possiblement un sant o una verge; i, al damunt d’aquesta, amb més claredat, restes de decoració geomètrica. Entre l’arc i l’absis a l’inici de la paret lateral, queden al descobert també unes petites restes de pintura.
Al costat nord, entre l’absis i les capelles laterals, s’alça un campanar, reforçat en època moderna per un gros talús; les parts baixes d’aquest campanar i part de les parets laterals són d’època romànica.
Les parets que tanquen les capelles laterals construïdes entre els segles XVI i XVII possiblement contribuïren a reforçar la solidesa de l’edifici, ja que feien de contraforts.
La portada de l’església ha estat molt modificada. (COR-METS)
Bibliografia
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 216
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 665