Resultats de la cerca

El 1923 estudià amb J de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka Posteriorment es traslladà a Nova York 1930, on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar harmonia,…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació…

Feu els estudis musicals a Praga amb J Klicka, FA Hoffmeister i A Dvorák 1901-04 En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Rússia i donà classes a Taganrog 1915-17 i a Rostov El 1918 fugí i entrà a la legió Txeca, en la qual fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica Del 1923 al 1941 ensenyà al Conservatori de Praga, fins que els nazis l’obligaren a abandonar-lo El 1943 la Gestapo l’arrestà per les seves activitats clandestines fou empresonat i torturat, i posteriorment enviat al camp de Terezín, on morí Influït al principi per Dvorák quant a expressivitat i color orquestral,…

El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música…

A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint…

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M Glinka Les…

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i…

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…

De família humil, rebé les primeres nocions musicals de J Parera, el qual l’animà a traslladar-se a Barcelona A la capital catalana, estudià al Conservatori del Liceu amb G Balart, mentre tocava el violí en una orquestra Quan retornà a Vilanova, a banda de continuar l’ofici del seu pare, exercí com a instrumentista a la capella de música de Sant Antoni El 1862, per Carnestoltes, estrenà diverses peces ballables El 1865 passà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal de Vilanova i organitzà una cobla orquestra vinculada al Casino Artesano Aquesta formació, coneguda amb el nom d’…