Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…

Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop…

La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…

Situació Capella en ruïnes, de la qual resta més sencera la part occidental, amb la porta de dos arcs de mig punt en degradació, i algun fragment de cornisa amb decoració de tipus vegetal F Tur Aquesta capella presidia el veïnat de Viella, de la parròquia de Sant Sadurní de Vilafreser, al sector me ridional del terme de Vilademuls El veïnat és format per masies escampades, algunes d’interès per a l’arquitectura popular Mapa 39-12296 Situació 31TDG893601 L’esglesiola en ruïnes té a prop dos masos i és a poc més d’1 km en línia recta al NW del poble de Vilafreser És accessible per un camí de…

Situació Vista de l’absis, sobrealçat, amb dues estretes lesenes que devien acabar amb un fris d’arcs llombards, ara desapareguts J Moner Aquesta església parroquial centra el poble d’Ollers, de masies escampades, situat al sector de tramuntana del municipi de Vilademuls Es troba al vessant oriental del puig Sarquella, i li fan costat només la rectoria i el mas de Can Perdala A poca distància, a ponent, hi ha el santuari, molt abandonat, de Sant Sebastià Mapa L39-12296 Situació 31TDG895609 S’hi va per la carretera local de Banyoles a Galliners i Bescanó, per un camí veïnal d’un quilòmetre i…

Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…

Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…

Situació Restes de l’absis de la nau principal de la desapareguda església Hom hi pot veure un aparell robust, fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament en filades horitzontals i collocats a trencajunt A Mazcuñan-F Junyent Les restes de l’església de Sant Salvador són situades en un planell enlairat, estès al peu de l’alterós casal de Can Miralda, que és encimbellat dalt el turó d’aquest mateix nom, a la banda oriental del terme En aquest mateix indret s’erigeix la capella de Santa Maria de Gràcia, la façana de la qual fou feta bo i aprofitant el mur de…

Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…