Resultats de la cerca

Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos

Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva actuació

La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han compost tedèums…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia…

Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…

Ocupa, en una àrea d’uns 212500 km 2 , l’extrem NE de la Banya d’Àfrica, al litoral de l’Oceà Índic, amb el golf d’Aden a la costa N  La capital és Garowe, però el centre econòmic és Bosaso El nom prové de l’antic país de Punt , suposadament situat a la mateixa àrea Vers el 2005, la població era d’uns 2,5 milions d’habitants, la gran majoria de llengua somali i religió musulmana Com a entitat política té l’origen en la guerra civil que esclatà a Somàlia l’any 1991, i en la subsegüent fragmentació de l’Estat pels enfrontaments entre clans i Govern L’any 1998 el territori s’autoproclamà autònom…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801…

Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites…