Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Irwin Gage
Música
Pianista nord-americà.
Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a…
Vladimir Vsevolodovič Krajnev
Música
Pianista rus.
A sis anys ingressà a l’Escola de Música de Jarkovo i a vuit anys oferí el seu primer concert Posteriorment fou deixeble de Genrikh Neuhaus a l’Escola Central de Moscou i al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1963 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el 1969, el Concurs Internacional Čajkovskij de Moscou, guardons que el situen entre els grans pianistes de la seva generació Sovint actua amb la violoncellista Karina Georgian, i també tocà amb algunes de les formacions més prestigioses del món, com ara l’Orquestra Filharmònica de Berlín o l’…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el…
Joan Carles Panyó i Figaró
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una…
Gran Museu Egipci
Museu
Institució museística egípcia dedicada íntegrament a l’antic Egipte, inaugurada oficialment el novembre del 2025 a Guiza.
Ocupa 50 hectàrees a uns 2 km a l'W de les piràmides L’edifici, signat per Heneghan Peng Architects Irlanda és un triangle oblic amb murs translúcids d’alabastre, alineats amb les piràmides de Kheops i Micerí Destaca el gran atri on s’exposen estàtues monumentals, com la de Ramsès II que fou la primera peça installada en el museu el 2018, i alberga colleccions íntegres, entre les quals les del tresor de Tutankhamon, que anteriorment es podia veure al Museu Egipci del Caire Incorpora tecnologia avançada de realitat virtual en tot l’espai expositiu El 5 de gener de 2002 es posà la…
Les (supernano)esponges que reescriuen la química
Química
Quan pensem en la química , sovint ens venen al cap imatges de tubs d’assaig, fórmules complexes i reaccions que semblen gairebé màgia Però la química moderna va molt més enllà És l’art de construir la matèria àtom a àtom, amb una intenció i una precisió que abans eren impensables El Premi Nobel de Química del 2025 ha reconegut precisament una d’aquestes revolucions silencioses, guardonant els pioners Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M Yaghi pel desenvolupament de les xarxes metalloorgàniques, més conegudes com a MOFs Metal-Organic Frameworks Aquests materials no són més que "…
Raymond Poulidor

Raymond Poulidor
Ciclisme
Ciclista francès.
Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions…
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les fotografies preses…
cultura de Windmill-Hill
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural neolítica i eneolítica d’Anglaterra, que rep el nom d’un jaciment situat prop d’Avebury.
Sembla que té l’origen en la cultura renana de Michaelsberg i la francesa de Chassey, cap al final del tercer millenni aC, arriba fins al bronze ple anglès 1500-1300 aC i té contactes amb els grups portadors del megalitisme i del vas campaniforme En la primera fase es caracteritza pels seus recintes, organitzats a la part alta de puigs, per a guardar-hi el bestiar i com a defensa, amb fosses concèntriques, terraplens i nombrosos passos, localitzats al S d’Anglaterra, amb límit septentrional al curs mitjà del Tàmesi En la segona fase, caracteritzada per sepultures sota grans…
Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Agronomia
Poderosa associació de cooperatives agrícoles fundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931.
Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans…