Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
opéra-ballet
Música
Tipus d'òpera mixta entre el cant i el ballet, sorgit a l’Òpera de París (Acadèmia Reial de Música) com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic.
Fomentada especialment per JB Lully en les seves òperes, el primer que creà una opéra-ballet fou, però, el compositor provençal A Campra amb L’Europe galante 1697, obra que, pel fet d’ésser estrenada a l’Òpera, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra Les Fêtes vénitiennes , 1710 i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí JPh Rameau, amb títols com Les Indes galantes 1735 En aquest tipus d’òpera, l’argument els usos amorosos en diferents països europeus - L’Europe galante - o a tot el món - Les Indes galantes - solia ser…
oxocatió
Química
Cadascun dels cations poliatòmics de fórmula general MO x n +, on M representa un metall de transició o un actínid, que contenen àtoms d’oxigen doblement enllaçats a l’ió metàl·lic i que existeixen com a constituents de molècules més complexes (oxisal).
En solució aquosa, la tendència d’un element metàllic a formar oxocations augmenta amb el pH, amb el nombre d’oxidació de l’ió metàllic i amb la capacitat acceptora de càrrega pi π de l’ió metàllic Alguns dels oxocations més estudiats són UO 2 2 + uranil o dioxourani VI, emprat en forma de sals com a pigment, i CrO 2 2 + cromil o dioxocrom VI, d’un gran poder oxidant
taní sintètic
Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.
llet d’ametlles
Alimentació
Producte elaborat amb ametlles dolces, sucre i additius alimentaris, utilitzat com a substitut de la llet de vaca per a persones que, afectades de trastorns digestius, no toleren la llet animal, i com a beguda refrescant.
La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià També és comuna l’addició d’…
observatori virtual
Astronomia
Projecte de la comunitat astronòmica internacional que té per objectiu permetre l’accés electrònic a totes les dades astronòmiques disponibles, tant d’observatoris terrestres com espacials, com també al programari necessari per a analitzar aquestes dades.
cable radiant
Línia de transmissió del tipus coaxial que actua com a antena distribuïda, tant en l’emissió com en la recepció, usada per a establir enllaços radioelèctrics amb terminals mòbils dins els túnels i els grans edificis.
El conductor extern del cable és ranurat d’una manera òptima perquè radiï cap a l’exterior el senyal a transmetre Opera en el marge dels 50 als 600 MHz
rickettsiosi
Patologia humana
Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes (com puces, polls o paparres), des d’animals (com rates, vaques, etc) o des d’individus infectats, fins a individus sans.
Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses
reixa
Electrònica i informàtica
Elèctrode auxiliar d’un tub electrònic, emprat generalment com a elèctrode de control, però que en certs tubs té alguna altra missió, com és el cas de la reixa pantalla i la reixa supressora dels pèntodes.
inestabilitat
Economia
Variació en el conjunt de l’activitat econòmica, amb més o menys intensitat i durada, segons com estigui estructurada l’economia, com a conseqüència de les fluctuacions interiors de certes magnituds macroeconòmiques (inversió, renda, ocupació, etc).
camaldulès | camaldulesa
Cristianisme
Monjo de la branca benedictina de tendència eremítica, fundada per sant Romuald el 1012 seguint la regla de sant Benet, a Camaldoli (Toscana), i obert tant a la vida solitària dels ermitans com a la vida cenobítica o comuna.
Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat per Paolo…