Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary…

Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en…

Vida La seva carrera musical transcorregué íntegrament a Màntua Mantingué estretes relacions amb la cort dels Gonzaga, tot i que la seva posició fou sempre una mica inestable pel fet de ser jueu Dedicà les seves primeres obres, Il primo libro delle canzonette 1589 i Il primo libro de madrigali 1600, al duc Vicenç Gonzaga I de Màntua, un dels seus màxims protectors Amb el pas del temps i la mort del duc 1612, els lligams amb la família Gonzaga s’afebliren, al mateix temps que la vida musical a la cort començava a declinar Rossi exercí un paper molt actiu en la vida teatral de Màntua Fou…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre…

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de…

Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí diversos…

Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…