Resultats de la cerca
Es mostren 119434 resultats
miniaturització
Electrònica i informàtica
Reducció de les dimensions dels aparells electrònics, imposada per raons de necessitat (com en medicina, tècnica aeroespacial, etc) o de comoditat (com en els aparells de consum).
La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització
dispensari
Centre d’assistència pública vinculat als serveis hospitalaris i als serveis d’assistència sanitària col·lectius.
Els primers dispensaris foren creats per les associacions de beneficiència amb el fi de dispensar gratuïtament tant l’assistència mèdica com els medicaments, i és a partir del s XIX que foren transformats en centres de diagnosi i profilaxi, especialment de determinades malalties, com la tuberculosi i la sífilis Actualment els dispensaris depenen d’organismes públics o formen part dels hospitals, i són centres especialitzats cardiologia, puericultura, antituberculosos, etc i de vacunació
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
març
Etnografia
Cronologia
El tercer mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus
malvasia
Viticultura
Raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.
És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros
paladar
Anatomia animal
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…
microelectrònica
Electrònica i informàtica
Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat sobre una plaqueta o substrat gràcies als principis de la integració
.
La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…
meteorologia

Llançament del satèl·lit meteorològic europeu Metop-B (2012)
© EUMETSAT
Meteorologia
Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…