Resultats de la cerca
Es mostren 13929 resultats
Gabriele D’Annunzio
Música
Escriptor italià.
La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy, 1911 Parisina ,…
Paul -Louis-Charles-Marie Claudel
Música
Escriptor francès.
Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…
Embaràs
Fisiologia humana
L’ embaràs , o gestació , és el procés fisiològic de formació i desenvolupament d’un nou ésser a l’interior de l’organisme d’una dona El procés s’inicia amb l’encontre i la fusió de dues cèllules especialitzades, l’una masculina —provinent del pare— i l’altra femenina —provinent de la mare—, a partir de les quals es formaran tots els components orgànics del nou ésser, i conclou amb la sortida d’aquest ésser a l’exterior en el moment del part, és a dir, amb el seu naixement Entre ambdós esdeveniments, tot al llarg d’uns nou mesos, es produeix la transformació d’una sola cèllula en un organisme…
El que cal saber de l’astigmatisme
Patologia humana
L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana Sovint, però, l’astigmatisme es presenta associat a un altre…
El que cal saber de l’impetigen
Patologia humana
L’impetigen és una infecció molt contagiosa de les capes superficials de la pell, causada per estreptococs i estafilococs Es manifesta amb la presentació de vesícules o butllofes que, en trencar-se, es cobreixen de crostes groguenques Tots els objectes que estiguin en contacte amb les lesions, com ara les tovalloles o la roba de llit, han d’ésser desinfectats convenientment, rentant-los amb aigua bullent per evitar el contagi a d’altres persones El líquid que surt de les lesions produïdes per l’impetigen conté gèrmens Així, cal tenir en compte que, si es toca el líquid, caldrà…
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe Els…
inspiració
Bíblia
Acció d’inspirar Déu els autors dels llibres bíblics.
Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infallibilitat La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina revelada Déu n'és,…
Ausa
Historiografia catalana
Revista del Patronat d’Estudis Osonencs, creada el 1952, dedicada preferentment a temes històrics vigatans, que es publica encara regularment.
De periodicitat trimestral en els inicis, des del 1986 té una regularitat semestral Fins el 1974, el títol i subtítol de la revista, així com la gran majoria d’articles eren escrits en castellà, però a partir del 1975, el català n’esdevingué l’idioma usual D’altra banda, el 1983 i, posteriorment, el 1990, es produïren canvis importants en la imatge de la revista La quantitat d’articles i estudis publicats sobre la comarca d’Osona és molt important història, folklore, art, etc, amb noms tan remarcables entre els seus collaboradors com Ramon d’Abadal i Vinyals, Eduard Junyent i Antoni Pladevall…
Lucentum
Historiografia catalana
Revista de periodicitat anual en castellà creada el 1982 pel catedràtic de prehistòria Mauro S. Hernández Pérez i el catedràtic d’arqueologia Lorenzo Abad Casal. Pren el seu nom de la denominació llatina d’Alacant, i porta el subtítol Anales de Prehistoria, arqueología e historia antigua.
Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits a altres…
Josep Serra i Pàmies
Historiografia catalana
Polític i dietarista.
Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…