Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Liber glossarum et (e) timologiarum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració, extremadament…
Pont de la Cabreta (Campdevànol)
Art romànic
Situació Vista general J Bolòs Pont situat sobre el riu Freser, quan la vall es comença a eixamplar, a uns 2 km al nord de Campdevànol Cal relacionar aquest pont amb la via que anava de Ripoll cap a Ribes seguint el riu Freser Mapa 256M781 Situació 31TDG313781 Si agafem la carretera que va de Campdevànol a Ribes de Freser, el veurem a mà esquerra, immediatament després de passar la Colònia l’Herand Pont La longitud total d’aquest pont de doble vessant és d’uns 53 m Actualment, tot ell no és pas d’època romànica ha sofert diverses reconstruccions i transformacions L’arcada central, que té uns…
Castell i vila de Prullans
Art romànic
Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X Prullans fevo de Prullas fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges D’altra banda, als segles XI, XII i XIII…
Castellàs o mota de Peralada (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat el castell…
Santa Maria de Paller (Bagà)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Paller era inicialment una construcció romànica dins la demarcació de l’antic comtat de Cerdanya, a la vall del Bastareny Documentada des del segle XII, la primera església devia localitzar-se a l’indret conegut amb el nom de Paller de Dalt L’any 1193 Galceran de Pinós i el seu fill Ramon feren donació a Santa Maria de Paller de dotze sexters de blat i cent cinquanta sous aquesta donació havia de cobrar-la l’església de Santa Maria de Paller del delme de Gavarrós, juntament amb un porc i dotze diners que rebien anualment d’un particular de Bagà L’…
Castell de Sautó
Art romànic
No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a…
Charlie Parker
Música
Saxofonista contralt nord-americà.
A onze anys s’incorporà a la banda de l’escola, on tocà el bombardí Dos anys més tard s’inicià en el saxo contralt i el 1935 començà a tocar professionalment en diversos grups de Kansas City El 1939, en una primera estada a Nova York, feu nombroses jam-sessions i aviat cridà l’atenció dels seus collegues per la seva particular manera d’improvisar De nou a Kansas, s’incorporà a l’orquestra de Jay McShann, amb la qual realitzà els primers enregistraments El 1942 aquesta formació treballà a Nova York i Parker ho aprofità per quedar-se a la ciutat, deixà Jay McShann i s’uní, primer, a l’orquestra…
Gottfried Heinrich Stölzel
Música
Compositor i teòric musical alemany.
Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A Florència, on era…
Luigi Rossi
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo incantato 1642, que…
Joan Calví
Música
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…