Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
Empar Granell i Tormos
Educació
Pedagoga i activista cultural.
Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…
Ignacio Fernández Toxo
Economia
Sindicalista gallec.
Començà la seva trajectòria laboral com a aprenent a l’Empresa Nacional Bazán, que el 2000 es fusionà amb Astilleros Españoles i constituí Izar Construcciones Navales El 2005, la societat pública SEPI el prejubilà i s’integrà a Comissions Obreres CCOO, sindicat del qual formava part des del 1970, com a assalariat El 1972 fou acomiadat i empresonat per la seva participació activa en la vaga general de Ferrol com a militant de base del sindicat Després de sortir de la presó, com a president del comitè intercentres de l’empresa Bazán, visqué en la clandestinitat durant quatre anys Fou elegit…
Llorenç Barber i Colomer
Música
Compositor, instrumentista i activista musical.
Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…
,
Paul K. Dayton

Paul K. Dayton
© University of California San Diego
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Graduat en zoologia per la Universitat d’Arizona 1963 i doctorat per la de Washington el 1970, aquest any ingressà a la Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de San Diego, Califòrnia, on des del 1982 és catedràtic i des d’on ha desenvolupat la seva tasca científica És una de les primeres autoritats mundialS en ecosistemes costaners, d’estuaris i bentònics, i ha investigat especialment les comunitats de laminàries i altres algues afins i els medis antàrtics submarins Les seves recerques l’han portat a investigar també els efectes de l’acció humana en aquests ecosistemes, molt…
analogia de l’ens
Filosofia
Doctrina escolàstica.
Estableix analogia com a condició de possibilitat per a determinar, racionalment, la relació entre Déu i les creatures, en el sentit que, en aplicar a un i a les altres el concepte d’ésser, hom afirma una certa semblança entre ells per tal d’evitar l’equivocitat i, alhora, una radical diferència en la manera de realitzar-se aquest concepte en el diví i en el creat per tal d’evitar la univocitat Bé que hom hi parteix de l’analogia aristotèlica, l’abast que l’escolàstica en dóna és transcendent, i el tractament que en fa és divers, segons les escoles Així, hom distingeix entre l' analogia d’…
tija

El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de…
apostolat laical
Cristianisme
Participació dels laics en l’evangelització.
La progressiva restauració del sentit del laïcat és una de les característiques de l’evolució contemporània de l’Església catòlica Després de la creació de l'Acció Catòlica, fites d’aquest procés són el Primer Congrés Mundial de l’Apostolat Laic, a Roma, el 1951 el reconeixement per la Santa Seu, el 1953, de la Conferència de les Organitzacions Internacionals Catòliques la presència, bé que molt limitada, de laics al Concili II del Vaticà, i el decret sobre l’apostolat seglar promulgat pel concili el 1965 Aquest decret, bé que tenyit d’un cert clericalisme, afirma “el dret i el deure dels…
caseïna
Bioquímica
Fosfoproteid d’un pes molecular entre 75 000 i 375 000, amfòter i de punt isoelèctric entre el pH 4,6 i el 4,7, que es troba a la llet, com un col·loide protector de l’albúmina, formant correntment caseïnats.
No es coagula a baixes temperatures, però sí per l’acció dels àcids o del ferment específic lab , que hom troba a l’estómac dels animals en període d’alletament Gràcies al seu contingut, variat i equilibrat, d’aminoàcids essencials per a les necessitats humanes té una gran importància en el desenvolupament del nodrissó sovint, a més, hom la pren com a proteïna de referència per determinar l’eficàcia nutritiva d’altres proteïnes Constitueix les proteïnes del formatge Endurida amb formaldehid dóna un material plàstic anomenat galalita Per extrusió d’una solució alcalina de caseïna i enduriment…