Resultats de la cerca
Es mostren 68260 resultats
annabergita
Mineralogia i petrografia
Arsenat de níquel hidratat, Ni3(AsO4)2·8H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, i forma cristalls prismàtics aplanats d’exfoliació clara i color blanc, gris, verd clar o poma Té duresa, 2,5 i pes específic 3,07
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat…
masurca
Música
Dansa popular polonesa en compàs ternari, caracteritzada per la marcada i irregular accentuació del segon o tercer temps.
Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de…
ajustador
Oficis manuals
Operari que, per mitjà d’eines manuals principalment, és capaç d’ajustar o de construir peces mecàniques.
L’ofici d’ajustador constitueix un nivell intermedi entre l’artesà constructor de màquines que no aplicava criteris d’intercanviabilitat i la indústria fortament mecanitzada o automatitzada, de producció en sèrie en què el principi d’intercanvibialitat és determinant Els factors que justifiquen l’existència d’aquest ofici són, principalment, la necessitat de corregir les imperfeccions de peces mecanitzades, la construcció d’utillatges i matrius, la construcció de prototipus d’aparells o la de peces úniques o en sèries tan petites que no fan rendible una…
vici de forma
Dret processal
Manca de pressupòsits en una resolució o en un procediment judicial.
Pot afectar el contingut vici en la forma de jutjar o l’origen i la forma vici en la forma de procedir En ambdós casos pot tenir lloc la presentació de recurs de cassació, per infracció de la llei i per defecte de forma, respectivament, l’existència del qual comporta que el negoci sigui anullable
perxacana
Física
Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.
Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya
comptador d’impulsos
Comptador elèctric monofàsic
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu electrònic destinat a comptar una successió d’impulsos elèctrics.
El comptador binari és constituït per un conjunt de n bàscules biestables connectades en cascada, que té 2 n posicions estables i és capaç, doncs, de comptar en el sistema binari de 0 a 2 n —1 el comptador decimal efectua, per contra, el compte en el sistema decimal, i és format per un conjunt de dècades, cadascuna de les quals és constituïda per un grup de quatre bàscules connectades en forma adequada a fi de tenir 10 estats estables amb n dècades hom pot comptar de 0 a 10 n —1, és a dir, fins a nombres de n xifres Els comptadors poden ésser sincrònics o asincrònics segons que…
concert
Música
Composició musical que oposa un instrument solista (o més) a l’orquestra.
Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…
música programàtica
Música
Música a la qual el seu autor vol donar un significat de tipus poètic, filosòfic o descriptiu.
El concepte es refereix principalment a la música instrumental, encara que no és estrany parlar de trets programàtics en la música vocal o, si més no, en el seu acompanyament El terme ’programa’ fou utilitzat per primera vegada per F Liszt per a definir els textos que es trobaven en les partitures o que es lliuraven al públic dels concerts "per protegir l’oient d’una interpretació poètica errònia i dirigir la seva atenció cap a la idea poètica de la totalitat de l’obra o d’una part d’aquesta" Un exemple clar de programa en aquest sentit el donen els…
microsistema
Tecnologia
Instrument o màquina les dimensions del qual són de l’ordre de 10- 6 m.
Una tècnica habitual per a produir aquests sistemes, semblant a les que hom fa servir en microelectrònica, consisteix esquemàticament a irradiar amb raigs X un material, recobert d’una màscara o plantilla del sistema a atacar, seguidament, amb un àcid les zones radiades i a omplir els buits micromètrics resultants amb or, níquel, coure o ceràmica Troben aplicació en pantalles planes, sistemes de projecció de televisió micromiralls mòbils i en camps molt diversos, com a sensors, actuadors, dosificadors, etc