Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Iorgos Seferis
Història
Literatura
Nom amb què és conegut Geórgios Seferiadis, poeta i diplomàtic grec.
Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
Sant Llorenç de Rocallaura (Vallbona de les Monges)
Art romànic
El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…
Fortificació i vilatge de Puig Castellar (Biosca)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquest jaciment, aparegudes a la banda meridional del turó EFS El turó conegut com a Puig Castellar es troba al límit meridional del municipi de Biosca, justament a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG618320 S’hi accedeix per la carretera LV-3113, que uneix Guissona amb Biosca, la qual segueix la riera d’aquest nom Prop del riu, cal enfilar-se serra amunt i al cap d’uns 15 minuts s’arriba a una primera elevació Tot seguit, cal superar un marcat collet natural abans d’arribar al cim El pendent nord és molt abrupte, fet que obliga a accedir-hi per l’…
Pont de Viterna (Lleida)
Art romànic
Situació Aquest antic pont medieval, que creuava el riuet de la Femosa, es troba uns 2 km al sud de la ciutat de Lleida, pel camí vell d’Albatàrrec Mapa 32-15 388 Situació 31TCG025072 Pont Les ruïnes d’aquest pont medieval són uns 50 m aigües amunt del nou pont actual En aquest pont modern encara es poden veure, a la part inferior, restes d’una estructura de carreus més ben tallats que podria correspondre al segle XVIII Pel que fa a les ruïnes del pont medieval, avui dia són cobertes per una espessa vegetació A la banda esquerra s’aprecia l’arrencament d’un arc de mig punt, fet de carreus…
Joan Amade
Literatura catalana
Erudit, poeta i narrador.
Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931 Charles…
,
Marie-Claire Alain
Música
Organista francesa.
De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les…
,
Andreu Gimeno i Tolaguera

Andreu Gimeno i Tolaguera
© ARXIU CT ANDRÉS GIMENO
Tennis
Tennista.
Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc…
,
armadura
Música
Conjunt d’alteracions ordenades que es col·loquen al principi de cada pentagrama, immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, i que indiquen les notes principals de la peça.
L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes que…
Gonçal Herralde i Grau
Cinematografia
Realizador cinematogràfic.
Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes…
,