Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
Juan Antonio Meléndez Valdés
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament illustrat Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut Poesías , 1785, fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos Hom el considera preromàntic…
André Techiné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
Terra Nostra
Publicacions periòdiques
Revista escolar catalana, sovint amb texts francesos contraposats per a facilitar-ne la comprensió, fundada l’any 1965 per Ramon Gual i Casals, a Prada de Conflent.
Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de JBecat També ha editat discs de cançó…
Jan Sluyters
Pintura
Pintor holandès.
Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines
Thomas Sydenham
Thomas Sydenham
© Fototeca.cat
Metge anglès.
Membre d’una família puritana, estudià medicina a Oxford i a Montpeller, estigué al bàndol de Cromwell durant la guerra civil i exercí a Londres El gran prestigi que tingué durant la vida com a clínic expert i home bo no ha minvat amb el temps la seva obra escrita com ara Observationes medicae circa morborum acutorum historiam et curationem encara es llegeix amb interès i profit Féu observacions molt completes sobre les malalties epidèmiques, la sífilis, la gota, la hidropesia i la histèria Anomenat l' Hipòcrates anglès , era prudent com aquest en la terapèutica, car també creia…
Àngel Orte i Abad

Àngel Orte i Abad
© Família Orte
Aeronàutica
Aviador.
El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera
castell de Fontainebleau

L'estany de les carpes, al castell de Fontainebleau
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Castell
Castell reial francès situat al bosc de Fontainebleau, fet construir per Francesc I (1528).
És obra de diferents arquitectes Gilles le Breton, S Serlio, autor del pati Oval i, en temps d’Enric II, F Primaticcio i P Delorme Fou construït al voltant de tres patis el del Cavall Blanc, l’Oval i el de la Font Sota Enric IV hom feu la capella de la Trinitat i el pati dels Oficis 1609 JA Du Cerceau construí l’escala de ferradura de la façana durant el regnat de Lluís XIII Lluís XV encarregà a JAGabriel un dels pavellons de la façana principal, i Napoleó I feu modificar algunes estances per PF Fontaine i C Percier