Resultats de la cerca
Es mostren 4226 resultats
Estornell negre
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…
Acció catastròfica de les avingudes fluvials
Les revingudes tardorals mediterrànies com aquesta d’Aiora Vall de Cofrents, esdevinguda l’octubre de 1982, són un exponent clar de la intensitat que les pluges hi poden tenir, en un moment determinat Mariano Magister Sens dubte el risc natural més estès i homogeni al llarg del conjunt dels Països Catalans és l’acció de les avingudes fluvials Les característiques climàtiques mediterrànies, juntament amb l’orografia del país, són un combinat perfecte per a produirles La nostra història és plena de referències a catàstrofes de diversa magnitud, que es circumscriuen a la conca d’un petit torrent…
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
Serrissoles
Muntanya
Contrafort (1 330 m alt.) sud-occidental del Caro, termenal dels municipis de Tortosa i Roquetes (Baix Ebre) i de la Sénia (Montsià).
l’Esquerra
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), situat a llevant de la ciutat d’Amposta, vora el canal de la dreta de l’Ebre.
barranc Fondo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Ascó (Ribera d’Ebre) que neix a Dovies i desguassa per l’esquerra al barranc del Forn Teuler.
Cadreita
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, estès a l’esquerra de l’Ebre, al S de la seva confluència amb l’Aragó.
Funes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, drenat per l’Ebre (que constitueix el límit meridional) i pels seus afluents Arga i Aragón.
Hi ha agricultura fruita, productes d’horta, vinya i ramaderia oví, combinats amb una certa activitat industrial metall, alimentàries
Fitero
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la vall del riu Alhama, afluent de l’Ebre, al límit amb La Rioja.
Hi ha indústries alimentàries, de la construcció i tèxtils és també estació termal La vila de Fitero, cap del municipi, conserva l’església, el claustre i la sala capitular de l’antic monestir de Fitero
El bisbat de Tortosa a l’edat mitjana
Art romànic
La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…