Resultats de la cerca

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per lesseves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una…

Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre lesseves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per lesseves interpretacions i també per lesseves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou…

Estudià amb Leo Sowerby a Chicago El 1943 esdevingué secretari i copista de Virgil Thomson i més tard fou alumne de composició d’Aaron Copland a Tanglewood 1946-47 Acabà la seva formació musical a la Juilliard School, on es doctorà el 1949 Aquest mateix any estudià amb A Honegger a París, ciutat on tornà després d’una estada al Marroc i on romangué entre el 1952 i el 1958 El 1958 s’installà a Nova York Fou professor en diversos centres, entre d’altres l’Institut Curtis de Filadèlfia, on ingressà el 1980 Com a compositor, és conegut especialment per lesseves cançons…

Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà lesseves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví…

Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Lesseves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre lesseves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets,…

En 1665-66 fou organista a l’església de Sant Antoni, a Pàdua El 1667 arribà a ser vicemestre de capella a la cort de Dresden, on altres notables compositors italians, com V Albrici, GA Bontempi i MG Peranda, tenien càrrecs importants El 1674 era director musical de l’Hospital dels Incurables, a Venècia, posició que li permeté tenir un estret contacte amb l’escena operística veneciana El 1687 fou nomenat director de música de cambra i teatre a la cort del príncep elector Joan Jordi III de Saxònia, a Dresden Pallavicino fou el compositor d’òperes més important de Venècia durant la dècada del…

Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley edità obres…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…