Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Santa Eugènia de Soïlls (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Santa Eugènia de Soïlls és situada al nord del terme de Frontanyà, prop del seu límit amb Lillet i era una de les moltes esglésies vinculades estretament a Sant Jaume de Frontanyà Hom ha pensat que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905 el terme parroquial tan gran es va fraccionar i així van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí De la seva existència…
Sant Martí de Saig (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de…
Teresa Saporiti
Música
Soprano italiana.
El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades les seves…
Felipe de J. Villanueva Gutiérrez
Música
Pianista, director i compositor mexicà.
Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències…
Adam Minchejmer
Música
Compositor, violinista i director d’orquestra polonès.
Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’…
Johann Heinrich Schröter
Música
Violinista i compositor alemany.
Fill de Johann Friedrich Schröter 1724-1811, professor i intèrpret d’oboè alemany que el 1755 es traslladà a Varsòvia i germà de Corona, Johann Heinrich aprengué música primer amb el seu pare, i a deu anys ja interpretà un concert per a violí de KD von Dittersdorf a Leipzig L’edat del jove en el seu debut sembla que fou falsificada pel pare per tal que el talent de l’infant impressionés encara més l’audiència Després d’alguns anys d’èxits fent gires amb la seva família, el 1779 anà a Hanau amb el seu pare, i actuà amb Marie Enriette, una germana seva cantant, a Frankfurt 1780 i a Leipzig 1782…
Pietro Raimondi
Música
Compositor italià.
Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué ocupar …
Aleksandr Aronovič Knaifel
Música
Compositor uzbek.
Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B Arapov En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic 1966 o la inclusió del rock Rock pagà , 1982 fins a situacions extremes, com a Solaris 1980, per a 35 gongs javanesos…
Sòfocles
Música
Poeta tràgic grec.
Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions…
Nicolas Séjan
Música
Organista, pianista i compositor francès.
Estudià amb el seu oncle N Forqueray i amb LC Bordier Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional El 1794 fou organista de l’Òpera,…