Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
Ramon de Soto i Arándiga
Escultura
Escultor.
Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…
Antoni Serra i Fiter
Gerro de porcellana, d' Antoni Serra i Fiter
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de…
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació…
Emili Vigo i Bènia

Emili Vigo
Historiografia
Periodisme
Periodista i historiador.
Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…
Josep de la Trinxeria
Història
Guerriller.
Era pagès Exasperat pels abusos de l’impost sobre la sal, i contrari al domini francès del Rosselló, prengué les armes contra els ocupants 1666 i esdevingué aviat el cap d’un grup de guerrillers Dirigí la revolta dels angelets i assolí victòries damunt els francesos a Arles i a Prats de Molló, on entrà el 1670 i féu alliberar el guerriller Joan Miquel Mestre, mitjançant el segrest de la muller i els fills del batlle del poble En augmentar el nombre dels seus seguidors, que anomenà miquelets, pogué apoderar-se de Ceret fins que la presència d’un nombrós exèrcit francès l’obligà a passar la…
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data…
,
Àlvar I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1243-67), de la casa de Cabrera.
Fill de Ponç I i de Maria Girón succeí el seu germà Ermengol IX El seu nom era Roderic Arribà a Catalunya el 1253 i restà sota curadoria de Jaume de Cervera El mateix any es casà amb Constança, filla de Pere de Montcada i besneta de Pere I de Catalunya posteriorment, Àlvar allegà la invalidesa d’aquest matrimoni i es casà 1256 amb Cecília , germana de Roger IV, comte de Foix, que obtingué del d’Urgell l’exempció del domini feudal sobre el vescomtat de Castellbò Constança recorregué a la jurisdicció eclesiàstica també ho feu Cecília, i es constituïren dos tribunals que dictaren sentències…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…
Constantí II de Grècia

Constantí II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1964-73).
Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com …