Resultats de la cerca
Es mostren 18355 resultats
L’espai intern de les ciutats
La ciutat és un dels productes culturals més importants i dinàmics que ha creat l’acció humana Ja ha aparegut explícitament diverses vegades al llarg d’aquest Atles vegeu els mapes Els assentaments humans , Jerusalem, ciutat santa a Sarajevo, ciutat màrtir , La distribució de la població i El comerç interior i encara tornarà a sortir vegeu els mapes La casa , El Patrimoni de la Humanitat i Nova York, metròpoli multicultural a São Paulo, metròpoli multicultural de forma implícita, però, la ciutat és present a gairebé tots els mapes, d’una…
Cerveteri
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, i antiga ciutat etrusca (la Caere
de l’època romana), 41 km al NE de Roma.
De la civilització etrusca en conserva la muralla i una gran necròpoli, Banditaccia, amb grans tombes, la més famosa de les quals és la Regolini-Galassi, pertanyent, com la majoria de les altres, als s VII-VI aC
festa de Sant Dionís
Història
Commemoració anual, a la ciutat de València, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).
Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal…
Santiago de Cuba
Ciutat
Capital de la província homònima, situada a la costa S de l’illa.
S'estén en una depressió tectònica, al peu dels contraforts orientals de la Sierra Maestra Important port comercial Segona ciutat del país, té interès per la proximitat de platges i parcs naturals Indústries alimentàries, químiques, tèxtils, de tabacs i foneries Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, creada el 1947 Fundada el 1514 per Diego de Velázquez, fou la capital de l’illa fins el 1538 Esdevingué ciutat el 1522, però les expedicions al continent i les lluites internes en provocaren la decadència, augmentada per la competència de l’Havana, els atacs dels pirates i dels…
Vientiane
Ciutat
Capital de Laos i de la província homònima.
Situada a la riba esquerra del Mekong, a tocar de la frontera tailandesa, en una zona d’arrossars molt poblada, és un centre comercial, sobretot de productes forestals fusta, resines, etc i industrial serradores, bòbiles, indústries tèxtils, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Sisavangvong, fundada el 1958 Té aeroport internacional Fundada el 1560 pel rei Setthathirat lluny de la frontera birmana, esdevingué una plaça forta, un centre comercial i la capital del regne Tanmateix, els siamesos la destruïren el 1778 Era una de les ciutats més esplèndides de la Indoxina quan, el 1827…
Canberra
Ciutat
Capital federal d’Austràlia, que forma un estat propi, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
El 1909 el govern decidí establir-hi la capital federal i, amb aquest objectiu, fou encarregat un pla urbà a l’arquitecte nord-americà Walter Griffin, a partir del qual hom aixecà la ciutat pràcticament de nova planta el 1913 s’inicià la construcció, que es paralitzà durant la Primera Guerra Mundial, i finalitzà el 1927, quan el duc de York inaugurà l’edifici del parlament i es traslladaren els organismes administratius des de Melbourne La ciutat és formada per l’addició de dos semicercles, on amples vies semicirculars són travessades per unes altres de…
Aranjuez

Fraçana principal del palau d’Aranjuez
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajo, a la confluència d’aquest riu amb el Jarama.
És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d…
Sant Llàtzer (Tortosa)
Art romànic
La fundació de l ’església de Sant Llàtzer i de l’hospital del mateix nom, als afores de la ciutat de Tortosa, va anar a càrrec dels frares de l’orde de l’Hospital, a la segona meitat del segle XII, per a acollir i tenir cura exclusivament dels mesells Les primeres referències sobre aquesta institució daten del 1172 i el 1180 Durant els segles XIV i XV consten nombrosos testimonis documentals, referents sobretot a les contribucions de la ciutat a les obres de reparació de l’església L’hospital subsistí fins a la guerra de Successió, i a l’inici del segle XIX encara…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta…