Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
atzavara
Botànica
Jardineria
Qualsevol planta del gènere Agave semblant a una atzavara, com per exemple A. bracteata i A. attenuata, petites plantes d’interior cultivades en tests, i àdhuc d’altres d’una mica diferents, com A. sisalana, el sisal.
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i seqüències…
Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Nom amb què es donen a conèixer un conjunt d’associacions, col·lectius i grups de mestres d’arreu de Catalunya que col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat.
Els Moviments de Renovació Pedagògica comprenen, a més de les activitats dels mestres, la participació d’aquelles persones i entitats relacionades amb el camp de l’educació que es proposen una millora de la qualitat de l’ensenyament L’any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació del Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que encetà un procés de dinamització coordinada d’aquests moviments L’any 1986, en el marc de les Segones Jornades de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya celebrades a Lleida, es constituí la Federació de Moviments de…
Catalunya Vella
Geografia històrica
Part de Catalunya entre la serra de l’Albera, al N, el massís de Garraf, al S, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l’Anoia i del Segre, a l’W (tanmateix, el Llobregat era indicat, per simplificació, com a límit occidental).
Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…
òleum
Química
Dissolució de triòxid de sofre (SO3) en àcid sulfúric (H2SO4) en el si de la qual existeixen oxoàcids complexs, com l’àcid pirosulfúric (H2S2O7), d’acord amb l’equilibri H2SO4 + SO3⇌H2S2O7
.
És emprat com a deshidratant També rep el nom d’àcid sulfúric fumant
desinfecció del sòl
Fitopatologia
Pràctica de conreu emprada en horticultura intensiva, consistent en l’aplicació de fumigants o vapor d’aigua per tal de destruir o almenys reduir la població de paràsits i patògens del sòl que s’hagin pogut desenvolupar com a conseqüència d’un cultiu precedent, a uns nivells econòmicament acceptables.
A causa del caràcter fitotòxic o destructiu de llavors de males herbes de la majoria dels productes emprats, la desinfecció del sòl s’aplica sovint com a desherbant total abans del conreu
cíclids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes
que agrupa una part important de la fauna de les aigües dolces tropicals; comprèn unes 600 espècies, algunes de les quals són molt apreciades com a peixos d’aquari, originàries d’Amèrica, Àsia, Índia i Sri Lanka.
Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda…