Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Miquel Tarradell i Mateu
Miquel Tarradell i Mateu
© AVUI/J.LOSADA
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats a cada un…
Banc de Mataró (1881-1883)
La constitució La ciutat de Mataró no es va voler quedar enrere a l’hora de crear el seu banc El 18 de desembre de 1881 es constituïa en aquella ciutat la societat anònima Banc de Mataró “ El objeto de la sociedad es auxiliar con el capital a la agricultura, la industria y el comercio en todos sus múltiples ramos ” Art 3 dels estatuts És a dir, tot i res tot en general, res en particular El capital del banc es fixà en 15 milions de pessetes, integrat per 30 000 accions de 500 ptes Els primers estatuts preveuen emetre 20 000 accions 10 milions de capital i deixar les altres en reserva Sobre…
sisena
Dret administratiu
Llista de sis andorrans, un per cada parròquia, que el Consell General de les Valls d’Andorra presenta als coprínceps i de la qual, cadascun d’aquests, elegeix el seu batlle, segons privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella (1589).
comitè paritari
Economia
Dret del treball
Consell compost per igual nombre de representants obrers i patronals amb un president nomenat pel govern, que tingué com a finalitat resoldre per arbitratge previ obligatori els conflictes laborals col·lectius i individuals a cada sector local de la producció.
Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a participar a…
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…
Unió Bancària Europea
Economia
Conjunt de normes i regulacions unificades per a les entitats bancàries de la zona euro
Constitueix una de les bases de la Unió Econòmica i Monetària , i té com a autoritat i font de la presa de decisions el Banc Central Europeu Comprèn dos pilars el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària i el Sistema Únic de Resolució La Unió Bancària té l’origen en la crisi financera del 2008 i la subsegüent crisi del deute sobirà, que afectà nombroses entitats bancàries de la zona euro i incidí molt greument en l’economia de determinats estats La Unió Bancària cohesiona la regulació bancària dels diversos estats, per tal de posar fi a les disparitats tant en la normativa com en l'aplicació…
Jaume Mir i Ramis

Jaume Mir i Ramis
© Arxiu Grup Serra (Palma)
Escultura
Escultor.
El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
© Presston comunicació Int.
Política
Polític.
Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…