La constitució
La ciutat de Mataró no es va voler quedar enrere a l’hora de crear el seu banc. El 18 de desembre de 1881 es constituïa en aquella ciutat la societat anònima Banc de Mataró. “El objeto de la sociedad es auxiliar con el capital a la agricultura, la industria y el comercio en todos sus múltiples ramos.” (Art. 3 dels estatuts.) És a dir, tot i res: tot en general, res en particular.
El capital del banc es fixà en 15 milions de pessetes, integrat per 30 000 accions de 500 ptes. Els primers estatuts preveuen emetre 20 000 accions (10 milions de capital) i deixar les altres en reserva. Sobre les accions emeses es farà un desemborsament del 5% del capital nominal en el moment de la subscripció —25 pessetes—, mentre es preveu un segon dividend passiu abans de la fi del mes de gener del 1882 —50 pessetes— i un tercer pel mateix import durant el febrer. Així es tindrà el 25% desemborsat, amb una aportació a l’actiu del banc de 2,5 milions de pessetes.
El Consell d’Administració (1881) fou el següent:
- President – Josep Garcia Oliver
- Vicepresident – Josep de Palau i Català
- Vocals – Rafael Campamar i Casas; Antoni Larroca i Artigas; Josep de Calasanç de Fortuny i de Carpi; Josep Marfà i Puig; Manuel Clavell i Anglès
- Director gerent – Josep Maria Almato i Gallissà
Josep Garcia i Oliver, president del Banc de Mataró i figura fonamental per a la Caixa d’Estalvis de Mataró (Caixa Laietana).
El president del Banc de Mataró serà Josep Garcia i Oliver. És industrial tèxtil —Oliver i Fontrodona— i diputat a les Corts espanyoles en representació del districte de Mataró. El 1863 va ser el promotor i primer secretari de la Caixa d’Estalvis de Mataró —posteriorment Caixa Laietana (vegeu Caixa Laietana (1863-1994)). És un home representatiu de la burgesia liberal i progressista mataronina, que no és precisament la que domina a la capital del Maresme. A la Caixa va fer diverses propostes per a la modernització de l’entitat que li van ser rebutjades per una Junta de Govern conservadora i encarcarada. No era home de diners i la seva participació personal en el Banc de Mataró és modesta —500 accions—. El càrrec li és donat més per la seva autoritat moral i pel caràcter de diputat, que pel seu poder econòmic. Garcia Oliver devia veure en el Banc l’instrument complementari de la Caixa, amb una acció creditícia a favor dels empresaris de la ciutat.
El director gerent és un dels primers accionistes del Banc, Josep Maria Almato i Gallissà, amb 3 500 accions. L’acompanyen en el Consell, propietaris com Palau, Campamar i Fortuny, i industrials com Marfà i Larroca.
Estira-i-arronsa
Anunci del Banc de Mataró (Diario de Barcelona, abril 1882).
Quan els promotors del banc reuniren les forces vives mataronines a l’Ateneu de la seva ciutat per exposar el projecte, la reacció fou entusiasta. Allí mateix es va fer una llista de subscriptors, que superà les 20 000 accions ofertes, de manera que es van haver de prorratejar. Però tot i això, n’hi van haver molts que no van quedar contents i que esperaven una oportunitat.
A la demanda de noves accions dels mataronins s’hi afegí l’acord amb un corredor reial de comerç de Barcelona, Anicet Espinach, el qual oferí col·locar una xifra important d’accions entre els clients del seu despatx. El 18 de gener de 1882 es reunia novament la Junta d’accionistes del Banc de Mataró per augmentar el capital fins a 50 milions de pessetes, emetent 70 000 noves accions de 500 pessetes cadascuna. Es modificaren igualment els estatuts i s’establí la creació d’una sucursal del banc a Barcelona i el nomenament d’Anicet Espinach com a vocal i director gerent de l’entitat, tan aviat com hagués cessat en el seu càrrec de corredor reial de canvis, que era incompatible amb la nova funció.
Vuit dies més tard de l’ampliació de capital, la Junta d’accionistes es torna a reunir. Però ara per a reduir-lo i fer-ho per sota de l’inicial. Ho fan el 26 de gener, atenent la petició d’uns accionistes, que consideraven “lo conveniente que creían la suspensión si no total, parcial a lo menos de la emisión de nuevas acciones... fundándose para ello en las excepcionales circunstancias por las que atraviesa la plaza de Barcelona y la abundancia de papel y escasez de metálico que reinan en la misma” (de l’acta de la Junta).
El resultat serà un capital de 5 milions de pessetes, format per 10 000 accions, de les quals 7 500 tindran tot el capital desemborsat, mentre les restants 2 500 queden en reserva. El capital real i oficial del banc serà, doncs, de 3 750 000 pessetes. Però per aconseguir reunir aquest capital, el sistema utilitzat no és gaire ortodox, ja que una bona part dels accionistes, a l’hora de desemborsar els dividends passius exigits, ho van fer amb un crèdit del mateix banc amb pignoració de les accions. Si hem de fer cas al gerent Anicet Espinach, la quantitat en efectiu realment aportada va ser només d’1 290 000 pessetes, ja que la resta era capital cobert per crèdits. La reducció del capital s’aprovarà en Junta celebrada el 12 de març de 1882.
El gerent Espinach es creurà obligat el final d’aquest mateix mes de gener a publicar un fullet: “El Banco de Mataró. Folleto dirigido a sus accionistas”. És evident que hi ha qui li atribueix el daltabaix que experimenten les accions del Banc a la Borsa de Barcelona, que ell atribueix a una “animadversión fundada en sentimientos y propósitos mezquinos” contra ell. Explica Espinach el reduït capital que se li va posar a les mans, les despeses d’instal·lació i els pagaments a l’estat que ha suposat la creació de l’anònima i les pèrdues que s’anuncien com a conseqüència de la morositat dels qui demanaren crèdit amb la garantia de les accions.
El Banc es posarà en marxa, aleshores, amb la modèstia del nou capital i dels recursos escassos. El mes d’abril del 1882 inaugurà la sucursal a Barcelona, en el que era el despatx d’Anicet Espinach al carrer d’Avinyó, xamfrà Baixada de Sant Miquel. El banc es presenta com una entitat no especulativa, que fa operacions de Borsa per compte dels clients, rep dipòsits i dóna crèdit.
Però la mala marxa de l’economia i la gestió de la sucursal de Barcelona, que la Junta de Govern considerà desafortunada, impulsaren una nova Junta d’Accionistes, el 19 de desembre de 1882, quan feia un any de la seva constitució. El president proposà que es donessin poders al Consell per nomenar un nou administrador per a la sucursal de Barcelona, en substitució d’Espinach i que el banc es quedés en propietat les accions de la mateixa empresa pignorades en garantia d’un crèdit, si aquest no es cancel·lava en el termini de dos anys. La proposta s’aprovà per 182 vots a favor i tan sols 2 en contra.
Al cap d’uns mesos, una nova Junta —10 d’abril de 1883— votava favorablement la dissolució de la societat i que Anicet Espinach es fes càrrec de la totalitat de l’actiu i del passiu. L’anàlisi del balanç del banc demostra que només es desemborsaren realment 1 958 000 pessetes i que el compte de resultats presenta unes pèrdues de 956 000 pessetes.
El mes d’octubre del 1883 es va fer un primer pagament del 20% del capital desemborsat. La resta es devia perdre.