Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Ludwig Schnorr von Carolsfeld
Música
Tenor alemany.
Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou tant l’esforç…
Moriz Rosenthal
Música
Pianista polonès.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’aleshores jove…
Henri-Jean Rigel
Música
Pianista, professor de música i compositor francès.
Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i hi estrenà la…
Georg Piscator
Música
Compositor i organista austríac.
Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta de les peces són escrites…
Tommaso Michele Francesco Saverio Traetta
Música
Compositor italià.
Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…
El que cal saber de la grip
Patologia humana
La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos, es recomana…
El que cal saber de la desviació de l’envà nasal
Patologia humana
Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura que origina trastorns de la ventilació nasal, en general a causa d’una alteració del desenvolupament del nas, o bé a conseqüència d’un traumatisme La majoria de les persones presenten lleus desviacions de l’envà nasal, però no es consideren alteracions si no causen trastorns en la respiració nasal Si habitualment es produeixen dificultats per a respirar, ja sigui per una de les fosses nasals o per totes dues, convé de consultar un especialista, perquè és possible que hi hagi una desviació de l’envà nasal susceptible d’…
acabament
Tecnologia
En un sentit ampli, totes les operacions complementàries de l’adobatge.
Entre aquestes operacions hi ha les de premsatge , assecatge, estiratge , rebaixatge , estovament , desflorament , raspament o esmerilament , dividit o divisió , descoloració, readobatge , etc, i les operacions finals de batanatge , cilindratge , allisatge , planxatge, brunyiment o abrillantament , esmerilament, granejament, gravat , apelfatge , aplicació de recobriments vernissos i aprests i impermeabilització En un sentit restringit i més propi, només les esmentades operacions finals, fetes a l’assaonador, que afecten, sobretot, o bé l’aparença externa o bé alguna qualitat relativament…
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o columna de la…
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc Almela i Vives, Josep M de…