Resultats de la cerca

Després d’iniciar la seva formació musical de manera autodidàctica, estudià al Conservatori de Praga i posteriorment es perfeccionà amb Pau Casals Començà la seva carrera com a membre del Quartet de Praga, en el qual actuà del 1931 al 1933 El 1949 fou contractat com a solista de la Filharmònica Txeca, i l’any següent, nomenat professor del Conservatori de Praga Formà part d’alguns dels grups de cambra més prestigiosos del seu país, com el Trio Suk 1957-60 i el Trio de Praga 1966-73 A més d’estrenar obres de diversos compositors txecs del segle XX, estrenà també peces d’A…

Estudià al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de Pau Casals Quan encara era un estudiant, participà en concerts amb grans pianistes com Paul Badura-Skoda o Dinu Lipatti L’any 1939 es traslladà a Zagreb, on amb només vint-i-un anys havia estat nomenat professor del conservatori Fou director de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio Televisió Croata, i fundà l’orquestra coneguda com els Solistes de Zagreb, amb la qual dirigí nombrosos concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Després d’haver viscut durant quasi trenta anys a Zagreb tornà a Milà…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres institucions de Viena,…

Estudià les primeres lliçons de violí amb el seu pare, i a sis anys ja tocava amb l’orquestra que aquest dirigia El 1873 es matriculà al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París, on fou distingit amb un primer premi en violí El 1882 debutà a la capital francesa i l’any següent fou el primer intèrpret del Concert per a violí d’A Dvorák Es presentà a Amèrica el 1896, i dos anys més tard realitzà una gira per l’Orient Establert a Viena el 1907, formà el Quartet Ondricek El 1911 fou nomenat professor del Neues Wiener Konservatorium, on impartí…

Inicià la seva formació musical a Israel i la continuà als Estats Units Fou l’alumne més jove onze anys de la Juilliard School de Nova York, on tingué com a mestres Sascha Jacobsen, Louis Persinger i Ivan Galamian El 1940 encetà la seva carrera concertística a Palestina i, després de la Segona Guerra Mundial, feu nombroses gires internacionals Fundà l’Eastman Trio amb el pianista Barry Snyder i el violoncellista Robert Sylvester, amb els quals realitzà diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a l’Eastman School de Rochester 1967-2012, on desenvolupà una tasca pedagògica molt…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel,…

Formada per un nombre de cantors que no superà mai la quarantena, el seu repertori prioritzà la música vocal a cappella i abraçà un àmbit cronològic situat entre els segles XVI i XX Els anys de la República realitzà una extensa tasca de recopilació, transcripció i ordenació de la literatura coral autòctona, i estimulà els compositors de l’època a ampliar el repertori coral amb noves produccions L’activitat artística s’inicià l’any 1932 a la cartoixa de Valldemossa, dins el II Festival Chopin, amb la participació del pianista Arthur Rubinstein L’any 1933 Manuel de Falla, que dedicà a la…

El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea Social, i tornà…