Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música…
música aleatòria
Música
Música composta amb la intervenció de processos d’atzar.
També és coneguda amb l’expressió ’música estocàstica' L’atzar, com també els fenòmens no deterministes, és estudiat per la matemàtica de la probabilitat, la qual, a més de l’aspecte teòric, forneix procediments i recursos per a la seva utilització pràctica El compositor que treballa per procediments aleatoris deixa que una part de les seves decisions siguin preses a l’atzar, sense que això signifiqui una pèrdua de control sobre la composició, ja que aquest control és fet mitjançant tècniques probabilístiques La fenomenologia de l’atzar és molt extensa i variada i la manera d’utilitzar-la,…
Xavier Corberó i Olivella
Escultura
Escultor.
Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…
Anton Pavlovič Čekhov
Anton Pavlovič Čekhov
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Narrador i dramaturg rus.
Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…
Les hidrocaritàcies
Constitueixen una altra família de plantes aquàtiques, emparentada amb la precedent, que comprèn uns 15 gèneres amb un centenar llarg d’espècies Són principalment herbes que es fan a les aigües dolces d’arreu del món, encara que la majoria són tropicals i n’hi ha algunes de marines Arrelen als llims del fons mitjançant uns rizomes reptants, a partir dels quals es desenvolupen les fulles, que mostren una gran diversitat de formes segons les espècies des de submergides fins a flotants, i fins i tot, emergents, amb pecíol o sense Les flors unisexuals, disposades principalment en individus dioics…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
retenidor
Tecnologia
Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres, com és el cas d’algunes volanderes proveïdes d’un apèndix que hom doblega sobre una de les cares de la femella.
recalcament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de forma cilíndrica, per tal de comprimir-les sobre elles mateixes per martelleig, de manera que s’eixamplin en sentit perpendicular al del martelleig.
Com a conseqüència augmenta llur primitiva secció en la part recalcada i disminueix la longitud de la peça Les cabotes dels perns, dels cargols, dels claus, etc, són obtingudes per recalcament manual o mecànic
pollina
Tecnologia
Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc, per a sostenir, generalment subjectats amb cordes, cadenes, etc, els troncs o les peces que hom vol serrar.
Sol consistir en una biga inclinada, suportada per un extrem per dos peus i per l’altre recolzada a terra