Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç Bisbal…
el Vendrell
Panoràmica de la vila del Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…
Sant Pau de Seguries
Art romànic
El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “ pecia de terra sita in loco apellato Seguries ” L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880 La venda d’una peça de terra…
Cabassers

El Pont Vell sobre el riu de Montsant, a Cabassers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l’Alt Camp i el Baix Penedès.
riera del Vilar
Riera
Afluent del Daró per la dreta; neix als vessants nord-orientals de les Gavarres, dins el terme de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), i desguassa aigua amunt de la ciutat.
Cruïlles

Vista general de Cruïlles
© Vincent van Zeijst
Vila (76 m alt.) del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà); és a l’esquerra del Daró, uns 3 km a l’oest de la Bisbal.
Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…
Sant Joan de Mollet
Sant Joan de Mollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a la dreta del Ter, entre els termes de Bordils i de Flaçà.
Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de Barcelona a…
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de la fusta,…
sastre | sastressa
Oficis manuals
Persona que fa vestits i en ven, especialment per a home.
El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina