Resultats de la cerca

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

Començà a l’equip de la seva població, i passà al futbol de base del RCD Espanyol Ocupava la demarcació de davanter centre i després de ser cedit a l’Hospitalet jugà quatre temporades en el primer equip blanc-i-blau 1991-95 Disputà 96 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió 1993-94, i marcà 20 gols Després jugà al Mèrida, el Lleida, el Castelló, el Gramenet i el Terrassa, amb el qual es retirà després de la temporada 2001-02 Formà part de la selecció catalana en una ocasió

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…

Sobre les quatre barres, presenta en un dels seus costats un triangle amb un estel Hom n’atribueix la invenció a Vicenç Albert Ballester i Camps , el qual la creà l’any 1918 inspirant-se en la bandera dels insurrectes cubans que el 1898 s’independitzaren d’Espanya Es difongué gradualment al llarg dels anys vint en ambients i publicacions independentistes, entre les quals La Tralla segona època, La Nova Catalunya i, especialment, des del 1922 en què Francesc Macià l’adoptà com a emblema d’ Estat Català Esmentada a la Constitució de l’Havana de 1928, aquest text definia la bandera de la…

Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o…

Els ginebrons intervenen en els processos de la fabricació de la ginebra