Resultats de la cerca
Es mostren 1647 resultats
Elionora Milà i Romeu
Música
Pianista i compositora.
Filla d’un violoncellista de l’Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l’escola pianística de Ricard Viñes Mostrà la seva precocitat als sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia 16 composicions , 1949 al Palau de la Música de Barcelona Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d’Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l’Orquestra Filharmònica de Londres El 1966 guanyà el concurs Maria Canals La seva carrera com a intèrpret…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
La Manresana, la tradició polvorera
Etiqueta La Manresana fou el nom comercial de Canals i Cia, que seguí la tradició polvorera de la capital del Bages Els productes d’aquesta empresa anaven destinats a cartutxos de caça i a barrinades per a obres públiques Quan es diu d’una persona que no ha inventat la pólvora, volem expressar que es tracta d’una persona no gaire intelligent, més aviat curteta La pólvora fa molts anys que s’inventà Els seus orígens són llunyans i probablement venia de la Xina Va ser introduïda a Europa pels àrabs i des del segle XII ja s’utilitzava entre nosaltres per a matar-nos i per a caçar La…
fals color
Física
Tecnologia
Imatge que resulta de representar en color tres o més dels canals espectrals d’una imatge original.
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
Andros
Illa
Illa, la més extensa, de l’arxipèlag de les Bahames.
Situada a l’E de la punta meridional de Florida, és baixa, sorrenca, amb llacs, i travessada per canals navegables, anomenats bights , i pel riu Goose 25 km, l’únic de les Bahames La fusta del bosc tropical és aprofitada per a l’exportació La població viu a la costa oriental, on es troben les principals localitats Andros Town, Nicolls Town i Kemp's Bay L’illa fou anomenada de l’Espíritu Santo pels castellans i, més tard, els anglesos li donaren el nom d’Andros en honor d’Edmund Andros, governador britànic del s XVIII
Joan Estany i Rius
Música
Compositor valencià.
Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
pindoler
Farmàcia
Aparell emprat per a fer píndoles.
El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina