El cargol poma (Pomacea insularum) té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm. Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió.
Cristian R. Altaba.
El cargol poma (Pomacea insularum) pertany a la família dels ampul·làrids (Ampullariidae), que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals. Les espècies sud-americanes del gènere Pomacea són molt emprades en aqüicultura i aquariofília, per la qual cosa s’han introduït al sud-est asiàtic, el Japó, les illes Hawaii i el sud-est de l’Amèrica del Nord, i originen veritables estralls ecològics i econòmics a totes aquestes regions. Fins fa poc no havien envaït cap indret d’Europa, però ara el cargol poma representa una amenaça molt greu per al conreu de l’arròs i, en general, per a l’equilibri de les zones humides de la Mediterrània.
Posta d’ous de cargol poma. L’espècie té els sexes separats i es reprodueix contínuament durant l’estiu. De nit, les femelles emergeixen i s’enfilen per qualsevol indret per pondre centenars d’ous grans i vistosos, a l’interior dels quals es desenvolupen els petits, que finalment trenquen la closca i cauen al fons. Durant l’hivern, el cargol poma resisteix el fred i l’assecament enterrat al fang.
Cristian R. Altaba.
Al principi del mes d’agost del 2009 es va detectar una invasió incipient del cargol poma al delta de l’Ebre. Les postes rosades brillants destacaven nítidament damunt el verd dels arrossars espigats i el fons de la Séquia Mare, i alguns canals laterals n’eren plens. Al setembre, la població havia crescut encara més i s’havia estès per tots els canals interconnectats de l’hemidelta esquerre, i fins i tot també pel riu.