Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
Les commelínides
La boga Typha , els joncs i molts altres helòfits pertanyen a famílies de comellínides Montserrat Comelles Comprenen 16 famílies amb unes 15 000 espècies, gairebé les dues terceres parts de les quals pertanyen a una sola família, la de les gramínies o poàcies Els representants més primitius, aliens a la nostra flora, són principalment entomòfils, amb flors encara vistoses però la gran majoria de commelínides presenten diferents graus de reducció floral, associats a l’adaptació a l’anemofília Consten al registre fòssil des del Cretaci superior En general són herbes de fulles esparses, simples…
Les cneoràcies
Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o tetràmeres i es…
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…
ínfer | ínfera
Botànica
Dit de l’ovari amb el periant situat al seu damunt.
Presenten aquest caràcter les flors epígines, les quals tenen el tàlem còncau i soldat a l’ovari, de tal manera que els sèpals, pètals i estams semblen inserits damunt d’aquest
cromona
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la 1,4-benzopirona (cromona).
Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina
clavell muntanyenc

Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
salvadoràcies
Botànica
Família de celastrals que comprèn solament unes 10 espècies de l’Àfrica i del sud de l’Àsia.
Són plantes llenyoses de fulles oposades, enteres, amb estípules habitualment espinoses, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, amb el gineceu bicarpellar, i de fruits en baia o en drupa
canel·làcies
Botànica
Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.
Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc
anemòfil | anemòfila
Botànica
Dit de les plantes que realitzen la pol·linització mitjançant la intervenció del vent.
Les plantes anemòfiles presenten flors poc vistoses, sovint aclamídies, estigmes de gran superfície, i gran producció de pollen lleuger que a vegades presenta dispositius vesícules aeríferes que ajuden a llur sustentació
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina