Resultats de la cerca
Es mostren 848 resultats
Castre

Armes dels Castre
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…
esclava de Maria Immaculada
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada el 1892 a València per Joana Maria Condesa i Lluch, dedicada a la protecció d’obreres.
La congregació té cases, principalment al País Valencià
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
La familia Vila
Cinematografia
Pel·lícula del 1949; ficció de 70 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IFIquino, Joan Lladó FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Casas i Augé SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ José Isbert Vila, Maruchi Fresno Carmen, Joana Solé Juny Orly Elvira, Fernando Nogueras Jorge Alsúa, Maria Francès Adela, Modest Cid l’avi, Jesús Colomer Jaime, Juan de Landa srTorrent ESTRENA Madrid, 08051950, Barcelona, 26061950 Sinopsi En Vila és un home senzill i honrat que viu amb la seva dona Adela i quatre fills…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels…
Joan II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes i de Neopàtria (1338-48), fill de Frederic II de Sicília.
Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu…
Berenguer d’Oms i de Santapau
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar…
Bernat Josep Olives i Nadal
Bernat Josep Olives i Nadal en un retrat anònim
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i memorialista.
Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals N’escriví…
,
Hans Holbein
Anna de Clèves, retrat fet per Hans Holbein, el Jove
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i dibuixant alemany, dit el Jove.
A Basilea 1515 freqüentà el cercle humanista i illustrà llibres per a l’impressor J Froben D’aquests anys són els retrats del burgmestre Mayer i de la seva muller 1516 Kunstmuseum, Basilea El 1519 formà part del gremi de pintors de Basilea retrat de B Amerbach 1519, Crist al sepulcre 1521 Kunstmuseum, Basilea, retrat d’ Erasme 1523 Musée du Louvre i Mare de Déu de la família Meyer 1526 Schlossmuseum, Darmstadt A causa de la reforma anà a Anglaterra 1526, recomanat per Erasme a Thomas More El 1528 tornà a Basilea retrat de la seva família Kunstmuseum de Basilea, i el 1532 s’establí…
Sandoval
Llinatge de rics-homes castellans que adoptaren aquest nom per la possessió de la senyoria de Sandoval, prop de Burgos.
Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina