Resultats de la cerca

Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars de la dècada…

Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i La familia…

Els seus objectius principals són la difusió, informació i defensa del cinema i l’audiovisual d’animació, especialment amb relació als aspectes culturals i educatius Sota els auspicis del Festival de Cinema de Sants i legalitzada en el registre d’Associacions de la Generalitat, els seus fundadors foren Robert EBalser i Juli Taltavull Pegbar Productions, Jordi Artigas historiador del cinema i director de festivals d’animació i Marta Montcada llicenciada en Belles Arts Entre el 1986 i el 1990 organitzà cinc edicions de la Mostra de Cinema d’Animació no competitiva, en collaboració amb la…

Vida Amb una gran formació musical, treballà de tècnic a la Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA 1941-51 Posteriorment s’introduí en estudis sonors com a enginyer responsable de mescles i passà per Fono Barcelona, Acústica i Estudios Hispania de Joan Arajol, que dirigí Després de diverses experiències professionals als EUA, el 1956 fou nomenat director tècnic de Voz de España i esdevingué un dels responsables de la seva renovació Innovà en molts aspectes aquests estudis i demostrà un gran domini en l’aplicació del so magnètic El 1977 entrà a Sonoblok amb el mateix càrrec, fins que el 1981…

És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura 1818-75,…

El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i internacional El 1964…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…