Resultats de la cerca

Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…

Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 28 i realitzat en pergamí de 115 folisLa lletra és carolina amb dues tintes, negra i vermella * No hi ha caplletres, això no obstant, l’espai per a fer-les havia estat previst és a dir, no van ser illuminades Aquest còdex és inacabat L’espai reservat per a les inicials o caplletres és d’uns 2 cm i possiblement devien haver estat unes inicials molt senzilles Apareix esmentat a l’inventari del 1368 Villanueva també l’esmenta * Junyent * puntualitza que l’obra es mou a l’entorn del cercle del copista Ramon de Lió, responsable del notariat l’any…

Fou alumne del Conservatori de París, on estudià amb Maurice Maréchal Es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena de Sergio Lorenzi i formà part del Quartet Chigiano Ha fet una carrera important com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, primer amb el pianista Christian Ivaldi, al qual s’afegiren posteriorment Gérard Caussé i Sylvie Gazeau, collaboració que donà origen al Quartet Ivaldi Des del 1979 és professor del Conservatori de Lió El seu repertori inclou obres barroques i contemporànies, amb especial dedicació a aquestes últimes Ha enregistrat obres…

Estudià al Conservatori de Lió, on es diplomà a tretze anys amb un primer premi Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb Pierre Nerini i, fora del conservatori, amb Nejmi Succari Durant els anys setanta fou guardonada en alguns dels concursos més importants del món Long-Thibaud 1973, Cajkovskij 1974, Reina Elisabet de Bèlgica 1976 i Concurs Internacional de Mont-real 1979 Ha estat violinista solista de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio-France i ha aparegut en nombrosos concerts com a solista És professora del Conservatori de Ginebra des del 1993 Ha…

Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de Lió Ha fet nombrosos enregistraments d’obres de…

Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de…

Advocat, fundà a Milà “L’Amico del Popolo” 1891 acusat d’inspirar l’atemptat contra el president de la República Francesa, Sadi Carnot a Lió, el 1894, s’exilià i fou expulsat de diversos països Escriví poemes i cançons revolucionàries anarquistes A l’Argentina 1898 afavorí l’ingrés dels anarquistes dins els sindicats i la creació de la FORA Tornà a Itàlia el 1902 i fundà “Il Pensiero” Alguns dels seus fullets tingueren un gran èxit a Espanya, especialment La anarquía ante los tribunales i Las bases morales y sociológicas de la anarquía , editats a Barcelona per “Tierra y Libertad…

Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca…

Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al…

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-…