Resultats de la cerca

Atenent a la forma, pot ésser muntada en filera o en semicercle, segons que sigui a la nau central de l’església o a l’àbsis Comunament de fusta, la decoració a partir del segle IX s’anà depurant, i conquerí la màxima riquesa artística durant els períodes gòtic i barroc En el període gòtic tardà són decorades amb exuberància totes les parts de les cadires amb motius vegetals i animals el cadirat de la catedral de Barcelona, obra conjunta de Pere Sanglada, Pere Joan i Macià Bonafè, entre eltres, és dels segles XIV-XV Durant el Renaixement foren introduïts en la decoració, més…

Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…

L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort…

Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més importants…

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael…

Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i…

Començà a rebre lliçons de piano a cinc anys i estudià, a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Alícia de Larrocha A onze anys estrenà una partitura de XMontsalvatge i dos anys després féu el seu debut, amb el Concert KV 271 , de Mozart, al costat de l’Orquestra de Cadaqués, dirigida per sir Neville Marriner La seva precoç trajectòria concertística l’ha portada a tocar en algunes de les sales més importants d’Europa, sota la batuta de directors com Vladimir Ashkenazy, Christopher Hogwood o Tamás Vásáry També ha practicat la música de cambra amb formacions com el Takács i el…

El seu treball s’inclou dins les tendències cinètiques Des del 1950 exercí de professor a la facultat d’arquitectura del Technion Israel Institute of Technology de Haifa L’any 1962 publicà Robot Art The Hopeful Monster Designà les seves construccions com “robot-art”, projeccions de llum solar, que aprofiten el moviment de rotació de la terra per a crear pintures constantment canviants en sales enfosquides També utilitzà el moviment de l’aigua i l’energia del vent com a forces motrius per a produir formes contínuament canviants que configuren una noció d’obra d’art en constant…

Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí  Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i…