Resultats de la cerca

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós  medieval als Països Catalans , 1984  Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx  També és autor d’una Història del teatre català vol I, 2007…

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…

Afiliat al Partit Progressista, prengué part en la revolució del 1868 i fou elegit alcalde 1868 i diputat a corts en diverses legislatures Afavorí la creació de les escoles d’artesans i en fou president

Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937

Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la cultura…

Fou organista de la Soledad Real de Madrid El 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella i de l’escolania a partir del 1753 Escriví obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, com dos Magnificat , un Stabat Mater , cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal una de les quals, Silencio , fou molt influïda per l’òpera italiana del seu temps, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor També deixà una missa, una cantata amb text…

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb NPuig de la Bellacasa Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona 1910-23 Publicà també Proyecto de mejoras para el puerto de Alicante 1902 i Los aglomerantes en las obras marítimas 1928

Estudià a l’Institut del Teatre 1992-94 i a la prestigiosa escola PARTS Performing Arts Research and Training Studios, 1994-96 Fou ballarí de la companyia belga Rosas, de la ballarina i coreògrafa Anne Teresa De Keersmaeker 1997-2000 i el 2001 fundà la Robert Olivan Enclave Dance Company, actualment coneguda amb el nom de  Roberto Olivan Performing Arts ROPA , primer amb seu a Bèlgica i, des del 2016, a L’Obrador - Espai de Creació Deltebre, Baix Ebre En destaquen, entre d’altres, les coreografies de  De farra 2003, Le vertige du papillon 2003, HomeLand 2006, El quiosco de las almas perdidas…