Resultats de la cerca

Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…

És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les…

Fill d’Alfons I i Mafalda de Savoia Abans d’accedir al tron, dirigí una expedició per terres andalusines 1178 i lluità contra els almohades 1184 Esdevingut rei, concedí furs i privilegis per estimular el poblament de les zones frontereres, la protecció de les quals encomanà als ordes militars La seva actitud anticastellana el dugué a concertar un pacte d’aliança amb Alfons el Cast de Catalunya-Aragó i Alfons IX de Lleó Osca, 1191, però després se separà del lleonès i signà un tractat amb castellans i aragonesos 1197, que tingué com a conseqüència una penetració portuguesa per…

Estudià a Harvard, on es relacionà amb RWEmerson i les teories del transcendentalisme , que contribuïren a la seva predilecció per la solitud i una actitud de retorn a la natura Fruit de dos anys de vida aïllada en una cabana fou Walden, or Life in the Woods 1854, on narra les seves experiències personals i la seva línia de pensament Anteriorment havia publicat A Week on the Concord and Merrimack Rivers 1849 A part certes obres de caire social, com Slavery in Massachusetts 1854 i John Brown 1859, publicà també, entre altres obres, The Maine Woods 1864 i A Yankee in Canada 1866 El 1905…

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…

Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà…

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444 Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana 1460 La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II, vells enemics dels Castre Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya en començar el conflicte lluità per la causa de la…

Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter ‘El vicari’, 1963, peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust Altres peces seves són Soldaten ‘Soldats’, 1967, sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas 1970, utòpic i crític amb els EUA les comèdies Die Hebamme ‘La llevadora’, 1971 i Lysistrate und die Nato ‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973 Peces posteriors són Juristen ‘Juristes’, 1979, Ärztinnen ‘Metgesses’, 1980 i Unbefleckte Empfängnis ‘Immaculada concepció’, 1988 Ha escrit també assaigs, com…

Després de fer de lector a la Universitat de Varsòvia, el 1925 se n'anà a Turquia com a encarregat d’un curs d’història de les religions i establí contacte amb les llengües caucàsiques Més tard, el 1931, installat a Uppsala com a lector d’aquella universitat, estudià el folklore i les llengües nòrdiques Des de l’any 1948 fou professor del Collège de France Investigà la mitologia indoeuropea fent servir el mètode comparatiu per tal de conciliar l’actitud estructuralista amb l’aproximació històrica Entre les seves obres cal destacar Le festin de l’immortalité Étude de mythologie…

Interessat per la filosofia, fou deixeble de Gassendi En època de la Fronda intervingué en política, primer contra Mazzarino i després al seu servei Publicà la comèdia Le pédant joué 1654, que fou imitada per Molière, i la tragèdia La mort d’Agrippine 1654 Després de la seva mort foren publicats dos fragments de L’autre monde , la seva utopia inacabada Voyage dans la Lune 1657 i Histoire comique des états et empires du Soleil 1662 aquests fragments palesen una actitud racionalista, pròxima a la dels “llibertins”, i un humor original, antecessor del de Swift La seva llegenda donà…