Resultats de la cerca
Es mostren 2304 resultats
Federació Patronal de Catalunya
Història
Organització sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la força creixent de la CNT.
Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del…
Consell de Municipis i Regions d’Europa
Associació d’ens municipals i regionals d’Europa creada el 1951.
L’any 2020 tenia 60 membres de 41 estats, tots ells pertanyents al Consell d’Europa És regit per un comitè polític que aprova el pressupost, fixa les directrius i admet nous membres Els prop de 170 membres del comitè es reparteixen segons el pes de cada estat membre L’òrgan de govern és el comitè executiu, que desenvolupa les directrius acordades pel comitè polític Les àrees d’actuació cobreixen diversos àmbits governança, democràcia i ciutadania medi ambient cooperació internacional cohesió econòmica, social i territorial administració de serveis públics, etc Els seus objectius…
KRTU
Centre de noves tendències amb vocació multidisciplinària.
Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió, que n'ha estat el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol d’un llibre de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per donar lloc a…
Joan Blanques
Història
Cònsol en cap de Perpinyà (1473).
Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà 1473, bé que s’havia mostrat indecís en esclatar 25 de gener una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca 1 de febrer És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França 1474, en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja…
Antonio Scotti
Música
Baríton italià.
Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia, integrada per cantants italians, amb la qual feu diverses…
Copa del Mediterrani de Bowling Tenpin
Bitlles
Competició internacional de bowling de deu celebrada anualment des del 1998 en una població de la Mediterrània.
Hi participen seleccions que representen les federacions de la conca de la Mediterrània La primera edició tingué lloc a Nicòsia Xipre Barcelona acollí les edicions del 2002 i el 2011 En la darrera s’aplegaren tretze federacions Catalunya, Xipre, França, Gibraltar, Grècia, Israel, Itàlia, Malta, San Marino, Turquia, Eslovènia, Croàcia i Tunísia, cosa que representà la major participació de la història Els jugadors de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling hi han estat presents des del 2000, primer en representació d’Espanya, i a partir del 2008 en representació de Catalunya En l’edició del…
Izquierda Solidaria
Partit polític
Partit registrat al febrer de 1993 a Santa Coloma de Gramenet per Félix Pérez Romera i Eduardo José Baroja amb l’objectiu de defensar la llibertat i la solidaritat.
Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit, també a Santa Coloma, el partit Izquierda…
Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda
Història
Noble castellà, primer duc d’Uceda (1609), primer marquès (1599) i primer duc de la Cea (1604).
Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat amb Zúñiga i…
Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…
Josep Artús
Història
Bandoler.
Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina