Resultats de la cerca
Es mostren 17846 resultats
balancí
Transports
Cadascun dels anells metàl·lics concèntrics que formen la suspensió Cardan d’alguns intruments de bord.
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
torbonada
Meteorologia
Vent fortíssim que s’aixeca i es para sobtadament, i que dura només alguns minuts.
Les torbonades van acompanyades sovint de pluja intensa o de calamarsa, juntament amb una baixada brusca de la temperatura i un gran canvi en la direcció del vent
captivitat babilònica
Història
Denominació simbòlica, aplicada per alguns autors antics al sojorn dels papes a Avinyó (1309-78).
embolcall pupal
Entomologia
Cobertura que realitzen alguns insectes, p ex força papallones nocturnes, per a protegir la crisàlide
.
És format per fil de seda i/o per materials diversos com són fulles seques, sorra, branquillons i d’altres
bola
Jocs
Cos esfèric, de fusta, acer, baquelita, vidre o vori emprat en alguns jocs i esports.
anell
Apagallums on s’observa clarament l’anell
Anatomia vegetal
Collar membranós o fibrós que envolta el peu d’alguns bolets com reigs, palomes, camperols.
Representa allò que resta del vel secundari quan s’estén el capell
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
major rodona
Transports
Vela que hissen alguns bergantins, balandres i altres embarcacions semblants per a navegar de popa.
lira
Literatura
Estrofa pròpia de la poesia castellana, emprada per alguns poetes decadents en la literatura catalana.
Consta de cinc versos —de sis síllabes el primer, el tercer i el quart, i decasíllabs els altres—, i presenta l’esquema a b a a b