Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
gat salvatge

Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països Catalans
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
parc d’Olèrdola
Espai natural
Espai natural situat als contraforts del Garraf.
Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Pesillà de Conflent
Pesillà de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, aprofitada per l’antic camí vers el Conflent.
El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i…
torrent
Geografia
Barranc, pendís, etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d’aigua ocasional.
Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs
garsa

Garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
Fontanet
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, al sud de la ciutat.
És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques, consideren els…
aminotriazole

Aminotriazole
©
Química
Agronomia
Pólvores cristal·lines blanques, bastant solubles en aigua, i que es fonen a 156-159°C.
L’aminotriazole, conegut també amb el nom d’amitrol, és capaç d’inhibir la funció clorofíllica i és emprat com a herbicida contra diverses gramínies És autoritzat en conreus d’arbres fruiters de llavor i pinyol i en avellaner i cítrics, també en olivera i vinya Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, entre 15 i 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb simazina, ametrina, 2,4 D, sal sòdica o diuron i l’empresa que la comercialitza
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina