Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
electró primari
Física
Electró produït en una desintegració radioactiva i, per extensió, electró que en col·lidir amb un àtom dóna lloc a l’emissió d’un altre electró.
espectre de flama
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància degut a l’àtom neutre, i que és obtingut en vaporitzar-ne una sal metàl·lica en una flama.
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat per la…
nitrosació
Química
Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.
El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6 H 5 -MgBr+…
azepina
Química
Qualsevol dels composts orgànics heterocíclics caracteritzats pel fet de posseir un anell insaturat de set baules, una de les quals consisteix en un àtom de nitrogen.
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules
espectre d’arc
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància, degut a l’àtom neutre, i que és obtingut en vaporitzar-ne una sal metàl·lica en un arc elèctric.
És designat amb el numeral romà I precedit del símbol de l’element químic, com, per exemple, HeI
nombre d’Avogadro
Física
Nombre de molècules contingut en una molècula gram de qualsevol substància i, per tant, el nombre d’àtoms contingut en un àtom gram de qualsevol substància.
Determinat experimentalment per diversos procediments val 6,022 045 × 10 2 3 mol -1
molècula
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…
metameria
Química
Tipus d’isomeria de posició que presenten certs composts, anomenats metàmers, que es caracteritza per la unió de radicals diferents en un mateix àtom o grup central.
Un exemple de metameria es presenta entre l’èter dietílic, C 2 H 5 2 O, i lèter metilicopropílic, CH 3 OC 3 H 7