Resultats de la cerca
Es mostren 773 resultats
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Narcís Casanoves i Bertran
Música
Compositor i organista.
Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…
Flor de cavalleria
Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, polític, publicista, poeta i traductor.
Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí…
,
campana

Secció d’una campana
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
El Mestre de Santa Basilissa
Art gòtic
Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…
Flor de cavalleria
Literatura catalana
Novel·la que ha estat atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només se’n conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Hauf, AG 2005 Riquer, M de 1990 Vegeu bibliografia
tarantisme
Patologia humana
Manifestació histèrica convulsiva observada des del segle XV a diverses localitats de la Pulla (Itàlia), sobretot a Tàrent (d’ací el seu nom), atribuïda popularment a la picada de la taràntula i de la qual hom guaria per mitjà d’una dansa frenètica.
Al tarantisme hi ha associat l’origen de la tarantella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina