Resultats de la cerca

El cim de la seva influència política fou el s XV, quan els Oldenburg pujaren al tron danès, i fou també ampliada al ducat de Mecklemburg Els membres més destacats foren el comte Johann von Rantzau Steinburg, Holstein 1492 — Breitenburg, 1565, el qual convencé el duc de Holstein rei Frederic I de Dinamarca que acceptés la corona que el 1523 li oferiren els danesos, sotmeté el país a l’autoritat del rei Cristià III i implantà la Reforma i el comte Josias von Rantzau Bothkamp, Holstein 1609 — París 1650, mariscal de França des del 1645

Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals

El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques

Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Fill gran de Mir i de la seva segona muller Guisla de Besora Fou destinat a l’Església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon BerenguerI 1049-58 El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona Montjuïc i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre No deixà fills

Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos

Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears