Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Marcos Redondo Valencia
Música
Baríton andalús.
Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es…
Josep Marraco i Ferrer
Música
Mestre de capella, compositor, organista i violinista català.
Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i…
Hieronymus Gradenthaler
Música
Compositor, organista i teòric de la música alemany.
Pràcticament visqué tota la vida a la seva ciutat natal Rebé les primeres lliçons de música i d’orgue del seu pare, organista a Sankt Oswald Entre el 1656 i el 1658, becat per la ciutat de Ratisbona, anà a estudiar orgue a Nuremberg, probablement amb D Schedlich El 1659 substituí JB Häberl com a organista a l’església parroquial de Ratisbona, càrrec que ocupà fins a la mort A la seva fama d’organista virtuós s’afegí la de compositor de cançons i de suites instrumentals Les seves àries, predominantment religioses, són estròfiques i contenen reminiscències folklòriques Les suites de danses…
Terry Riley
Música
Compositor i saxofonista nord-americà.
Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte Young L’obra més…
Jaume Baró i Ripollès
Música
Tenor català.
Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…
Klaus König
Música
Tenor alemany.
Estudià a Dresden i debutà el 1970 a Cottbus Després d’un breu període a Leipzig, el 1982 tornà a Dresden, on es presentà el 1985 cantant El caçador furtiu , de Weber, en la reinauguració de la Semper Oper El seu repertori incloïa papers d’òperes de G Verdi, G Bizet i, sobretot, R Wagner El 1984 debutà amb el paper titular de Tannhäuser a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres, i quatre anys més tard ho feu a Houston, sempre amb la mateixa òpera Cantà amb gran èxit a Brusselles, París, Buenos Aires i Munic, on el 1988 tingué un gran èxit en Die ägyptische Helena ‘L’Helena…
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i…
Elvin Jones
Música
Bateria nord-americà, germà petit de Hank i Thad Jones.
Començà tocant per l’àrea de Detroit amb diversos músics, incloent el seu germà Thad i Billy Mitchell El 1956 s’establí a Nova York, on tocà i gravà amb JJ Johnson i Sonny Rollins, entre d’altres El 1960 entrà en el nou quartet de John Coltrane, cosa que suposà l’inici d’una associació de cinc anys que esdevingué una de les més significatives de la història del jazz L’any 1966 feu una breu estada a l’orquestra de Duke Ellington, però de seguida continuà treballant amb grups propis, sempre amb músics excellents, que actuaren per tot el món durant les dècades següents El teixit…
Llorenç Pagans i Julià
Llorenç Pagans i Julià , pintat per Edgar Degas
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod,…
Poètica
Obra acroamàtica d’Aristòtil.
Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina