Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…
La Passió
Literatura catalana
Obra dramàtica sobre la Passió de Crist representada tradicionalment per Setmana Santa en un gran nombre de poblacions dels Països Catalans, amb una gran varietat de versions, i que perviu encara avui en algunes localitats.
L’origen de les passions dramàtiques catalanes es troba en la passió medieval catalanooccitana que es conserva, en la versió més completa, en un còdex de la Biblioteca Nacional de París anomenat ms Didot s XIV En el domini lingüístic català aquesta obra és present en diverses còpies d’època medieval, però sempre en fragments molt breus S’ha especulat sobre la preexistència d’una versió catalana perduda, dela qual la passió Didot seria una traducció, però no és versemblant que pogués existir un text en vers del s XIV o anterior compost en llengua catalana De tota manera, si bé la…
El poema de la rosa als llavis
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1923.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i…
L’arbre de les cireres
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona ARGUMENT MRecha GUIÓ MRecha, Ignasi Móra FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Laia Colet MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Toti Soler SO Albert Manera, Ricard Casals INTERPRETACIÓ Pere Ponce Andreu, Diana Palazón Dolors, Jordi Dauder dr Martí, Isabel Rocatti Roser, Rosana Pastor, Bernat Llobell Miquel, Blai Pascual Àngel, Pep Cortés Manolo, Miguel Ángel Romo Tonet, Raül Julve Vicent, Samir El Quehiry ESTRENA Barcelona, 16101998, Madrid, 03111998 PREMIS Sitges 1998 de la…
retrat literari
Literatura
Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.
Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…
preludi
Música
Composició instrumental que precedeix una obra més extensa o bé n’és el moviment inicial.
De forma lliure, és generalment independent del moviment posterior a diferència de la introducció dels segles XVIII i XIX Deriva de les petites improvisacions amb què els instrumentistes verificaven l’afinació o definien la tonalitat i el mode, sobretot amb la funció d’assegurar l’entonació en obres vocals Els primers preludis de què es té notícia són breus tabulatures per a orgue del segle XV, caracteritzades per la seva llibertat formal i el seu caràcter improvisatori i molt virtuosístic Obres similars es troben en nombroses tabulatures per a teclat, llaüt i guitarra del segle…
música de Torí
Música
Música desenvolupada a Torí (Itàlia).
Les primeres notícies de l’activitat musical a la ciutat daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a la catedral, on des del 997 funcionava una schola cantorum La seu fou el principal nucli de la vida musical a Torí durant molts segles, ja que la cort dels Savoia vivia principalment a Chambéry i només feia breus estades a la capital del Piemont Aquesta situació canvià totalment quan el duc Emanuele Filiberto decidí traslladar definitivament la cort a Torí 1562, moment a partir del qual s’inicià, des del punt de vista cultural, una nova etapa per a la ciutat Al segle XVIII les…
crònica
Historiografia
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques, com s’esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.
La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de les que hom…
Vincent Willem van Gogh
Autoretrat amb l’orella tallada, de Vincent Willem van Gogh (Palau Reial de Torí)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant holandès.
Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…
Charlton Heston

Charlton Heston
© AMPAS
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual fou conegut l’actor cinematogràfic nord-americà John Charles Carter.
Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina