Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1978-82 Fundador de les revistes Gaceta Ilustrada 1956 i Historia y vida 1968, fou director del diari La Vanguardia 1983-87 Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi 1988 i la Legió d’Honor francesa

El 1653 ingressà en l’orde de Malta i anà a residir a l’illa El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que li donà accés al consell suprem del gran mestre Fou elegit gran mestre de l’orde 1697, fet que comportà una victòria de la llengua d’Aragó, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalanoaragonesa

Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort

Tingué càrrecs diplomàtics a Barcelona al servei del rei de les Dues Sicílies, fins el 1823, que emigrà a França El 1843 tornà a Maó Publicà Parténope amenazada Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco, El ciudadadano perseguido por el despotismo, en defensa del seu pare, desterrat el 1821 de Menorca per les seves idees liberals, i Leyes fundamentales de Inglaterra 1821 i deixà inèdites altres obres

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII

Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs