Resultats de la cerca

Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns…

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al…

Formà part del grup primerenc de Lamennais Des del 1835 fins a la seva mort fou vicari general de Nimes, on promogué la renovació de l’ensenyament catòlic membre del consell superior d’instrucció pública, fou destituït el 1853 per la seva actitud davant el nou emperador, Napoleó III Fundà les congregacions religioses dels agustins i les oblates de l’Assumpció Promotor de diverses revistes, el 1878 intervingué en la fundació de la mensual La Croix , que més tard esdevingué diari Dedicà també una atenció especial tant als protestants de Nimes com als ortodoxos i creà per a ells…

El 1428 el comtat passà a ésser ducat Claudi de Lorena 1496-1550 fou el primer dels ducs Es distingí en les guerres de Francesc I contra Carles V El seu fill, Francesc de Guisa 1519-63, conquerí Calais als anglesos i durant les guerres de religió comandà els catòlics contra els hugonots Morí assassinat El seu hereu, Enric de Guisa 1550-88, fou cap del partit catòlic sota els regnats de Carles IX i d’Enric III, el qual el féu matar Fou un dels responsables de la nit de Sant Bartomeu El succeí el seu germà Lluís de Guisa 1571-1640, cardenal de Lorena La família s’extingí a la mort…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral…

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…

El papa Francesc arriba a Abu Dhabi, capital de la Unió dels Emirats Àrabs, en la primera visita de la història d’un pontífex catòlic a la regió on va néixer l’islam La visita, de tres dies, forma part d’una trobada ecumènica promoguda pel gran imam de la Universitat del Caire, Ahmed al-Tayeb La visita culmina amb una missa multitudinària el 5 de març, on assisteixen prop de cent mil catòlics, la majoria treballadors immigrants filipins El culte a altres religions diferents de l'islam és estrictament controlat a tots els Estats del Golf, especialment a l’Aràbia Saudita El Papa fa…