Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Emmanuel Daude d’Alzon
Cristianisme
Eclesiàstic llenguadocià.
Formà part del grup primerenc de Lamennais Des del 1835 fins a la seva mort fou vicari general de Nimes, on promogué la renovació de l’ensenyament catòlic membre del consell superior d’instrucció pública, fou destituït el 1853 per la seva actitud davant el nou emperador, Napoleó III Fundà les congregacions religioses dels agustins i les oblates de l’Assumpció Promotor de diverses revistes, el 1878 intervingué en la fundació de la mensual La Croix , que més tard esdevingué diari Dedicà també una atenció especial tant als protestants de Nimes com als ortodoxos i creà per a ells…
Domènec Tallada Segarra
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
El 1970 s’incorporà a la directiva del Círcol Catòlic de Badalona, on havia jugat al final dels anys cinquanta, amb el càrrec de vicepresident La temporada següent assumí la presidència fins el 1978 Posteriorment el CC Badalona es convertí en el Cotonificio i fou vicepresident i secretari de la nova entitat fins la temporada 1983-84, que el Cotonificio desaparegué i la seva estructura passà a Santa Coloma de Gramenet Els seus anys al capdavant del CC Badalona i el Cotonificio coincidiren amb la millor època pel que fa a resultats esportius L’equip, dirigit per Aíto García Reneses…
Josep Font i Fargas
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
D’ideologia carlina, fou redactor del setmanari humorístic Lo Mestre Titas 1897-1900, fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves, i dirigí El Norte 1910, de Girona, El Correo Leridano 1910-13, de Lleida, i la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista, publicat per l’entitat Joventut Carlista, de Lleida Mestre de professió, collaborà a Gerunda Revista catòlica de educación Juntament amb la Joventut Carlista foren expulsats de la Comunió Tradicionalista, per ser considerats mellistes Als anys 20 formà part del Cercle Social…
,
Primera visita d’un papa a la península Aràbiga
El papa Francesc arriba a Abu Dhabi, capital de la Unió dels Emirats Àrabs, en la primera visita de la història d’un pontífex catòlic a la regió on va néixer l’islam La visita, de tres dies, forma part d’una trobada ecumènica promoguda pel gran imam de la Universitat del Caire, Ahmed al-Tayeb La visita culmina amb una missa multitudinària el 5 de març, on assisteixen prop de cent mil catòlics, la majoria treballadors immigrants filipins El culte a altres religions diferents de l'islam és estrictament controlat a tots els Estats del Golf, especialment a l’Aràbia Saudita El Papa fa…
Hildesheim
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Hi ha indústria tèxtil, metallúrgica i de productes químics És seu del bisbat catòlic Entre els monuments artístics cal destacar la casa dels templers ss XIV-XV, la catedral, construïda sobre els fonaments d’una església del s VIII, i l’església de l’abadia benedictina de Sankt Michael 1010-33 Les seves portes de bronze, traslladades a la catedral, són una bona mostra de la plàstica otoniana La història de la ciutat va lligada amb la del bisbat Aquest, fundat el 815 per Lluís el Piadós, tingué una època d’esplendor al s XIII, però decaigué posteriorment, i durant el s XVI una…
Llucieta Canyà i Martí
Literatura catalana
Escriptora.
Vinculada a la Lliga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’…
,
Bernat Icard
Música
Compositor català, probablement natural de Tarragona o de Tortosa, amb un suposat vincle de parentiu amb la nissaga nobiliària dels Icard relacionada amb la cort de Nàpols.
Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…
Enrique
Música
Compositor hispànic.
Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…
Revista Social
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en castellà apareguda a Barcelona des del 1902 fins al 1922.
Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina