Resultats de la cerca

Fou educat en la música clàssica al seu país i a Berlín i, posteriorment, es traslladà als Estats Units on treballà per al cinema, des dels inicis del sonor Prolífic i polifacètic, obtingué l’Oscar en tres ocasions High Noon 1952 The High and the Mighty, 1954 i The Old Man and the Sea , 1958 També han destacat les seves collaboracions amb Frank Capra, Alfred Hitchcock i Howard Hawks

Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986

Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc

La distància entre gens als cromosomes es mesura, segons les tècniques de genètica clàssica, per la freqüència d’entrecreuament entre els dos gens que es volen analitzar El nom de centimòrgan fou proposat per Alfred H Stutervant, primer genetista que utilitzà aquesta mesura per a fer cartografia de cromosomes, en honor al seu mestre, Thomas H Morgan, descobridor del lligament entre gens i de l’entrecreuament o intercanvi físic entre cromosomes

Comtessa de La Fayette Dama d’honor a la cort de Versalles, publicà anònimament diverses novelles, entre les quals es destaca La princesse de Clèves , prototipus de la novella clàssica i psicològica, obra mesurada, de forma rigorosa i exempta d’efectismes Hom hi pot veure la tradició novellesca francesa matisada per l’absolutisme de Lluís XIV i sobretot per la influència del jansenisme, que esborren gairebé del tot l’idealisme tradicional

Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch

Inicià els seus estudis al Conservatori de Nancy i després els continuà a París, on el 1966 es diplomà i obtingué el primer premi de grau Debutà un any després a la mateixa ciutat Ha estat convidat per Pierre Boulez i Daniel Barenboim per interpretar un extens repertori que combina la tradició clàssica Mozart o Brahms amb la contemporània Messiaen, Debussy, Bartók, Stravinsky o Prokof’ev Ha enregistrat un bon nombre de discos

El més important d’aquests isòmers és la γ-pirona, sòlid cristallí, altament higroscòpic, que es fon a 32,5°C i bull a 217°C És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè La γ-pirona presenta caràcter lleugerament bàsic, formant sals d’oxoni amb facilitat, mentre que no presenta la reaccionabilitat clàssica del carbonil cetònic L’estructura de la pirona es troba en una gran varietat de productes naturals cumarina, xantona, α-flavona

Membre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou professional entre el 1942 i el 1952 Fou segon al circuit de Ribera de Jalon 1942, segon 1943 i tercer 1944 a la Volta a Catalunya, guanyador d’una etapa del Gran Premi de Bilbao i del Gran Premi Cifesa 1944, guanyador de la Clàssica dels Ports de Guadarrama 1945, tercer al Gran Premi de Pascuas 1949 i primer al Gran Premi d’Andalusia 1952

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille