Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…
Wystan Hugh Auden
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Estudià a Grayshott, Holt i Oxford A Berlín conegué l’antropòleg i psicòleg Layard, la influència del qual és visible en els primers llibres Poems 1930 i The Orators 1932, i persisteix en reculls posteriors Tornat d’Alemanya, fou professor a Anglaterra i a Escòcia després intervingué en la preparació de pellícules documentals, per a les quals escriví comentaris en vers Durant la Guerra Civil Espanyola fou sanitari a les files republicanes El drama The Dance of Death ‘La dansa de la Mort’, 1933 i el recull de poemes Look, Stranger ‘Foraster, mira, 1936 són les obres més importants…
Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres
© Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Història
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva dissolució, i…
Josep Maria Mas i Solench
Disseny i arts gràfiques
Edició
Jurista, editor i escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí l’advocacia en aquesta ciutat, ocupació que compaginà amb l’activitat editorial en empreses del sector com ara Labor , Planeta i Montaner i Simon A més d’editor, fou autor d’una trentena de llibres, sobretot de dret català, com ara El dret civil dels catalans 1985, Mil anys de dret a Catalunya 1990, El Tribunal de Cassació de Catalunya 1987, Legislació civil del Parlament de Catalunya 1993 i Dret Forestal a Catalunya 1994, així com manuals sobre els Jutjats de Pau a Catalunya 1988-91 Publicà també Documents Jurídics de la Història de…
Cristòfor Despuig i Pinyol
Filosofia
Literatura
Escriptor i humanista.
Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…
Joan Crisòstom
Cristianisme
Bisbe, pare i doctor de l’Església.
Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de Calcedònia…
Joan de Rocatallada

Joan de Rocatallada Manuscrit del De consideratione quintae essentiae (c. 1350)
Cristianisme
Predicador franciscà.
Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore i altres millenaristes i espirituals franciscans com Arnau de Vilanova amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una vintena d’anys en…
Ambrosiaster
Cristianisme
Nom amb el qual és designat l’autor desconegut d’uns comentaris a les 13 epístoles de sant Pau escrits vers l’any 370 i que primitivament foren atribuïts a Ambròs de Milà.
Probablement també és autor de Quaestiones Veteri et Novi Testamenti i Mosaicarum et Romanarum legum Collectio
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina