Resultats de la cerca

Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…

Situació Aspecte parcial de les seves ruïnes, enfilades a la part obaga de la muntanya, enfront de Sort ECSA - A Roig El conjunt de bordes que avui s’alcen en l’antic lloc de Vilamflor s’agrupen en el vessant de ponent de la Roca Negra, al capdamunt del pendent de migdia de sobre del barranc de Santa Anna Mapa 34-10215 Situació 31TCH489979 Per a arribar-hi s’ha de seguir l’antic camí de bast, que des del pont de Santa Anna de Sort s’enfila amb una forta pujada fins al despoblat de Pernui, i des d’aquí, encara amb el camí més perdut, sempre a llevant i de pujada, s’enfila lentament pel vessant…

En el món de la ciència no es pot concebre el treball en solitari ni circumscrit a les pròpies fronteres nacionals Ni tan sols en el cas dels estats més productius en el ram de la ciència i la tecnologia resultaria comprensible un tancament d’aquest gènere o cap altra restricció a la comunicació La recerca comporta sempre treball en equip i relació entre tots els components d’una comunitat científica, sigui disciplinària, institucional o nacional La complexitat i la densitat d’aquestes relacions no són fàcils de valorar quantitativament, però aquest mapa en dóna una estimació…

Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…

Una melodia pot representar per ella mateixa una composició completa per exemple en el cas de moltes cançons populars, o bé, una de les parts en l’estructura polifònica En aquest cas, tot i que cadascuna de les veus té la seva pròpia melodia, sovint s’identifica el concepte de melodia amb el de melodia principal, la qual no ha de coincidir forçosament amb la veu superior o més aguda, encara que és molt freqüent que sigui així en la música culta de tradició europea i en molts altres tipus de música El fet que una successió de sons musicals o notes sigui significativa o no depèn de molts…

El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…

Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…

Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…

Vida Inicià la carrera d’oficial de marina, i en el seu temps lliure es dedicava a la música, que havia après a l’escola Un cop abandonada la marina, estudià amb E Gigout i V d’Indy a la Schola Cantorum, on d’ençà del 1902 fou professor de contrapunt, fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà com a voluntari En acabar el conflicte bèllic s’establí a Normandia, des d’on compongué la major part de la seva obra La música de Roussel s’inscriu dins l’ambient de contestació del model wagnerià que regnava a la França del començament del segle XX, tot i que l’autor mirava de…

A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…