Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Unió Esportiva Valls
Futbol
Club de futbol de Valls.
A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El…
Agrupació Esportiva Sant Gregori
Futbol
Club esportiu de Sant Gregori centrat en el futbol.
Fou fundat el 1945 per un grup liderat per Enric Padrosa i Simón, conegut amb el nom de Baster El 1968 es constituí com a agrupació esportiva i l’ajuntament els cedí uns terrenys coneguts amb el nom de camp de les Escoles Es federà el 1971, mentre que la secció de tennis de taula ho feu el 1984 Els anys vuitanta se centrà en l’escola de futbol base, que el 2010 tenia deu equips en categories inferiors El primer equip sempre ha jugat en categories regionals inferiors, tot i que la temporada 1997-98 aconseguí pujar a primera regional Al seu inici l’equip consistia en samarreta…
Adam Gottlob Oehlenschläger
Literatura danesa
Escriptor danès.
D’origen alemany per part de pare, emprengué un viatge per Alemanya, França i Itàlia 1805-09 que li permeté de tractar Goethe, Fichte, Schleiermacher, De Stäel i Thorwaldsen, alhora que li féu sentir més vivament les seves arrels El resultat d’aquests contactes fou una obra que el constituí un dels màxims romàntics escandinaus i un decisiu renovador de la literatura danesa Professor d’estètica de la Universitat de Copenhaguen 1809, les seves primeres obres revelen una rica fantasia i un sentit líric espontani i joiós, com es veu en Digte ‘Poesies’, 1803 i Poetiske Skrifter ‘…
Tutankamon
El faraó Tutankamon (centre) durant la cerimònia de “l’obertura de la boca”
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (~1361-1352 aC).
Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament Fou enterrat a la…
Josep Ignasi Montobbio i Jover
Arxivística i biblioteconomia
Advocat i bibliòfil.
Dirigí un bufet d’advocats a Barcelona Participà en la fundació de la revista El Ciervo 1951 Presidí l’Associació de Bibliòfils de Barcelona 1989-93, de la qual era membre des del 1972 El 1969 començà a adquirir llibres relacionats amb Menorca, tant nous com antics, amb els quals constituí la Biblioteca Montobbio o Blbiloteca Son Vives, pel nom de la finca de Ciutadella on estava installada Es tracta d’una de les colleccions especialitzades sobre l’illa més importants, formada per uns 6000 volums i uns 400 documents Fou adquirida pel Consell Insular i l’Ajuntament de Ciutadella…
Joan Fausto Martí i Casadellà
Economia
Empresari.
El 1955 es feu càrrec de la petita empresa constructora familiar començada el 1832 pel seu besavi, i constituí el Grup Fausto, amb seu a Torroella de Montgrí, que inclou una trentena d’empreses de la construcció i promoció, industrials, turístiques i de serveis A banda, destacà la seva participació en diferents organitzacions empresarials fou president 2005, reelegit el 2007 de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona 2006, vicepresident del gremi Unió d’Empresaris de la Construcció UEC, vicepresident de la patronal…
New York Stock Exchange
Economia
Borsa de Nova York, fundada l’any 1792.
Hom la coneix també per Wall Street , pel fet d’estar installada en aquest carrer, al número onze del qual té la seu des del 1903 S'organitza des del 1817 en forma d’associació privada, però reglamentada i controlada pel Federal Reserve Board El seu índex borsari més conegut és el Dow Jones, i és una de les primeres borses del món Tant els períodes de prosperitat com els de depressió mundials han tingut en aquest mercat un efecte propagador, entre els quals cal citar el crac de l’any 1929, amb la caiguda en picat del valor dels títols que provocà la venda massiva de les accions L’any 2007 es…
boter | botera
Oficis manuals
Persona que té l’ofici de fer botes, especialment de vi.
Antigament era un ofici menestral, i els gremis de boters, especialment importants en els ports d’exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII A Mallorca els boters apareixen en les ordinacions del 1441 formaven la confraria de Sant Joan Baptista A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions litorals del Penedès o del Camp de Tarragona, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa Les darreres ordinacions barcelonines de boters foren aprovades el 1798 El 1880, en plena expansió de la indústria…
Associació Catalana de la Premsa Comarcal
Periodisme
Associació empresarial de mitjans de comunicació.
Fou iniciada el 1980 amb la finalitat d’aplegar la premsa local i comarcal d’informació general escrita íntegrament en català, publicada a Catalunya i de difusió no gratuïta Registrada el 1982, a mitjans del 2015, l’ACPC reunia 132 publicacions en paper i digitals L’ACPC organitza regularment la Convenció de la Premsa Comarcal i Local i promou el Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal El juny del 2014 constituí conjuntament amb l’ Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC i l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català APPEC la Federació d’Associacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina